Setmana de bones notícies

Fa mesos i fins i tot anys, que des del Govern de Catalunya i des del grup parlamentari de CiU ens trobem amb una situació política, econòmica i social que fa difícil transmetre notícies que engresquin a la ciutadania, també a la de la nostra comarca. Però aquesta setmana deixeu-me que agafant el fil del passat diumenge, el 9N, repassi un bon seguit d’actuacions que han de portar motius per una mica d’optimisme.

Com a demòcrates, el diumenge vam viure una jornada històrica, gràcies a la feinada i esforç de voluntaris i l’empenta de la gent que no es va deixar atemorir per anar a expressar la seva opinió, tot això combinat amb la determinació del Govern del país i de les nostres institucions (Parlament i ajuntaments) van fer que el procés de participació fos un dia inoblidable per molts de nosaltres, si bé que ara s’ha de fer un bon anàlisi dels resultats i de la participació.

Però aquesta setmana passada hem tingut coneixement que Iberpotash ha aprovat la inversió de 350 milions d’euros al nostre país, inversions algunes d’elles que es portaran a terme en la nostra comarca, motiu que demostra que les grans empreses continuen apostant pel nostre país i territori. Però en aquest sentit de recuperar-nos de la situació econòmica, hem de fer esment que en el Parlament de Catalunya, hem aprovat inicialment dues lleis de país que han de canviar algunes dinàmiques: una és la Llei d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei d'Ocupació de Catalunya, i el què es fa en aquesta llei és regular i adaptar l'estructura del SOC, en potencia l'atenció personalitzada i la concertació territorial amb els municipis, sindicats i organitzacions empresarials i regula i amplia els serveis que oferirà el SOC.  La segona llei és la de Llei de L’ FP (Formació Professional) que regula la formació professional al llarg de la vida i integra el conjunt d'actuacions, serveis i programes de formació i qualificació professional del sistema educatiu i de l'ocupació. La FP ha de ser un instrument bàsic  per trobar feina.

I en l’acció de Govern de la Generalitat s’ha de destacar que el Departament de Territori ha iniciat la licitació de les obres d’una nova rotonda a la C-16c a Sant Fruitós de Bages, per un import de prop de 770.000 euros i es preveu que comencin el 2015.  Aquestes obres tenen com a objectiu principal millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit en una intersecció de la C-16c al polígon industrial de la Serreta, que actualment té forma de “T”, i constarà amb la  construcció d’una rotonda que comptarà amb ramals de connexió també amb el polígon. Aquesta era una antiga demanda de les empreses situades en aquell sector.  També es continuaran amb els treballs de desdoblament de la ronda de Manresa.

Per últim, el Govern ha dit en el Parlament, que a finals d’any tindrem una proposta sobre la taula pel que fa el peatge de l’autopista C-16, Els diputats i sobretot els agents econòmics, socials i Ajuntament de Manresa l’estan esperant per valorar-la. I així mateix, el Govern s’ha compromès en elaborar els pressupostos de la Generalitat abans de final d’any, fet que ha de millorar les condicions dels treballadors públics.

En resum, i com aquesta setmana s’acredita, el país i l’economia no s’atura, i el Govern de la Generalitat tampoc. 

Garanties democràtiques

Hem celebrat aquesta setmana passada el debat de política general al Parlament, i aquesta vegada l’he viscut intensament des d’una consciència per l’acció de govern de la Generalitat en les polítiques socials en aquest últim any. La feinada en matèria educativa, sanitària, de polítiques de benestar i també d’habitatge que s’està fent potser a vegades queda eclipsada per la manca de recursos econòmics, però l’extensió i qualitat dels serveis públics que es presten han de ser posats en valor, en moments en què tenim per diversos motius unes dificultats pressupostàries mai patides per la Generalitat. Aquest any 2014 per exemple un 40% del pressupost de la Generalitat s’ha destinat a la salut, la proporció més alta dels darrers anys, o les polítiques socials destinades a ajudar a persones en risc de perdre el seu habitatge han beneficiat 30.000 famílies a Catalunya.

I en matèria de recuperació econòmica, dues dades dins l’ incertesa real actual: les empreses, autònoms i gent del país està exportant més que mai a l’estranger; i que Catalunya és la regió europea que més inversió estrangera atrau. I també jo crec que amb una idea clara des del Govern i la majoria del Parlament: no es pot augmentar més la pressió fiscal, i és impossible fer més retallades, hem tocat os.

L’altre tema que ens ha ocupat i que mediàticament ha ocupat part de les portades de la premsa és la consulta prevista pel 9 de novembre i la durada d’aquesta legislatura. El Govern i el President volen esgotar la legislatura tot donant compliment a la voluntat expressada pels ciutadans. És per això que el Govern convocarà i organitzarà la consulta del 9-N. Davant de la transcendència de les decisions que s’hauran de prendre, el President Mas ha anat remarcant que totes aquestes decisions es prendran de forma consensuada amb totes les forces polítiques que donen suporta a la consulta. La unitat de les forces polítiques que donen suport a la consulta és una de les grans fortaleses que tenim i, per tant, totes aquestes forces som igualment responsables de que la consulta pugui celebrar-se i que es faci amb totes les garanties democràtiques. En la resolució pactada entre CiU, ERC, ICV i CUP s’insta al Govern a prendre totes les resolucions oportunes i a destinar tots els recursos i mitjans tècnics i humans necessaris perquè la consulta es dugui a terme amb totes les garanties democràtiques i de participació possibles.

I quines són aquestes garanties democràtiques? Doncs les que s’estableixen en la Llei de Consultes, i per exemple significa que es puguin constituir les comissions que han de vetllar i regular el funcionament de la consulta i que vénen establertes en la llei, s’ha de garantir que totes les meses obriran i que seran formades per les persones que també preveu la llei i per tant es constitueixin legalment, s’ha de garantir que tot el dispositiu funcioni, que les persones que l’han de fer funcionar responguin i que la gent que vol votar que si es mobilitzi però que la gent del no també ho pugui fer. Aquestes garanties democràtiques les hem de consolidar nosaltres des de Catalunya i com he dit vénen emparades amb una Llei de Consultes emanada d'un parlament legítim i democràtic com és el Parlament de Catalunya. 

Agricultura al Parlament

Aquests dies hem celebrat en el Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre agricultura i el món rural. El meu resum és que malgrat les dificultats actuals que tots coneixem, el món rural (i l’agricultura i la ramaderia en concret) ens porta elements per la confiança.

Com va dir el President, tenim un camp a casa nostra, al Bages i a Catalunya en general, no gaire subvencionat, en contra del què algunes vegades s’ha dit. Es pot dir que de mitjana el finançament que té un pagès a Catalunya és un 50 % inferior al que té de subvenció un pagès espanyol, i 2/3 parts inferior al que té un pagès alemany. Per tant, podem resumir que el nostre camp és un camp productiu i eficient, perquè amb menys subvencions fa molt.

L’altre fet que desperta confiança, és la solidesa malgrat els moments, de la indústria agroalimentària catalana; una indústria distribuïda arreu de Catalunya i que segurament al Bages encara hem d’explotar més, malgrat que en tenim alguns projectes interessants.

S’han aprovat vàries resolucions que m’agradaria destacar: Una part de les mateixes es refereixen a la creació d'estructures d'Estat que necessitem; Per exemple legislar per crear una Mesa interprofessional agroalimentària catalana que no sigui la Mesa Estatal on els interessos catalans queden molt difuminats, també reforçar l'Autoritat Catalana de la Competència i l'Agència Catalana de Consum perquè es converteixin en veritables instruments de control, i sobretot s’ha aprovat impulsar campanyes de promoció de productes de proximitat, de denominació d'origen i ecològics.

Per acabar, també cal esmentar en el tema del Pla de Desenvolupament Rural, que és el gran instrument per desenvolupar tota la política agrària. L’Estat també ha pres decisions en aquest últim període que afecten al nostre camp. Va reduir les seves aportacions en un 74% , però es queda per exemple 240 milions d’euros per fer un PDR Estatal, quan aquests diners haurien d’anar a les comunitats autònomes que tenen les competències exclusives. Per completar les aportacions que no venen de l’Estat, cal dir que aquest any la Generalitat passarà d’aportar el 42% d’aquest Pla, al 50%. La Generalitat cada cop participa més en el finançament del món agrari català, a mesura que l’Estat va reduint.

Dos comentaris finals, s’ha aprovat que s'instrueixi als Mossos d'Esquadra perquè, en cas de robatori en una explotació agrària, no només es tingui en consideració, a l'avaluar els danys, el cost del material robat, sinó també l'impacte econòmic per no poder continuar amb l'explotació a resultes dels objectes sostrets, i també un tema que afecta a molta gent d’aquesta comarca, s’ha aprovat revisar les normes urbanístiques en masies i petits nuclis rurals, en el marc de la futura Llei de territori i fomentar l'accés a l'habitatge amb l'objectiu de facilitar l'arrelament dels joves al món rural i evitar el despoblament.

Turisme comarcal

Aquesta setmana ha nascut formalment “Bages Turisme”, una organització especial sense personalitat jurídica, o sigui, que no és un altre organisme públic, sinó que és una organització dins el propi Consell Comarcal del Bages però diferenciada d’aquest, i és formada pels ajuntaments de la comarca del Bages, per empreses privades, entitats sense ànim de lucre, d’agents econòmics i socials així  com també d’entitats no territorials, d’organitzacions i d’associacions representatives del Bages i  de Catalunya de l’àmbit turístic.

La gestió turística comarcal al Bages es troba en un procés de reestructuració, a causa que la Diputació de Barcelona, quan va començar-hi a governar Convergència i Unió, va decidir que els diferents Consorcis de turisme a la comarca, com podia ser el Consorci de Promoció Turística del Cardener, el Consorci de Promoció Turística de les Valls del Montcau o el Consorci del Bages Sud que a part feia d’altres activitats, havien d’agrupar-se en una sola entitat a la comarca, i per això neix Bages Turisme. A més també agruparà les polítiques turístiques que portava a terme el Consell Comarcal i també l’Ajuntament de Manresa. Bages Turisme racionalitza l’administració en tot allò referent al turisme, i ha de simplificar que tots els agents del territori tinguin un referent clar del nostre turisme.

Personalment sempre he defensat davant les diferents institucions que en aquest ens havia de ser-hi l’Ajuntament de Manresa perquè aquest fes polítiques de turisme d’acord amb el resta de la comarca, i també sempre he insistit que no només havia de ser un ens format per ajuntaments sinó que les altres entitats que hi seran presents era el què donaria sentit aquesta eina.

La finalitat de Bages Turisme serà la planificació, la gestió i la promoció del turisme a la comarca, i des d’aquí vull felicitar per la creació d’aquest nou ens a l’Ajuntament de Manresa, als Ajuntament de la comarca, a l’equip de govern del Consell Comarcal del Bages, i també els diferents grups polítics comarcals, felicitar-los per la voluntat de crear aquest nou ens que ha de donar un nou impuls al turisme a la nostra comarca, un sector clau de la nostra economia.

Altres dades de les balances fiscals

La balança fiscal mostra la diferència entre la despesa que l’Estat realitza en un territori i el volum d’ingressos que en detreu per finançar el conjunt de la despesa pública central.  Com aquests dies hem sentit, la balança fiscal de Catalunya de l’any 2011 s’ha calculat segons dos mètodes:  El del flux monetari i la d’incidència càrrega-benefici.

Segons el primer, Catalunya aporta el 19,2% del total d’ingressos de l’Administració central i rep el 14% de la despesa total de l’Estat. Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l’any 2011) i, en canvi, rep una part de despesa que ni tan sols arriba al pes de la població sobre el conjunt de l’Estat (16%). El mètode del flux monetari mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l’Administració central a Catalunya com a territori. Les xifres són concloents. Les despeses que l’Administració Central realitza a Catalunya són 39.903 milions d’euros. Els ingressos aportats per Catalunya a l’Administració Central són  54.910 milions d’euros. Per tant, 15.007 milions d’euros de dèficit, un 7,7% del PIB. Molts cops a mi em pregunten si aquí hi ha comptabilitzats els diners que reben els ajuntaments, i la resposta és si, per tant, el què reben els ajuntaments està inclòs.

Segons el segon mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2011 va ser d’11.087 milions d’euros, que representen un 5,7% del PIB català, i aquí es té en compte aquella despesa que es fa a fora Catalunya però que afavoreix els catalans i catalanes. Però tot i així, amb aquest mètode, Catalunya aporta un 18,9% del PIB, i en canvi, els catalans es beneficiarien de 15% de la despesa.

També molt sovint surt la pregunta sobre l’impacte de la Seguretat Social amb aquest números, i aquí és on ha de quedar clar que totes les pensions i prestacions estan incloses en aquestes xifres.  Catalunya aporta un 19% dels ingressos de la totalitat dels ingressos a la Seguretat Social, i en canvi, en rep un 16,9% de la despesa general a tot l’Estat.

Un any més, el dèficit fiscal es manté amb les dades històriques que ens té acostumats. La mitjana de l’any 1986 fins el 2011 és d’un 8% del PIB català. I jo em pregunto, com estaríem amb 15.007 milions d’euros més. No ser com estaríem, però podem assegurar que actualment aquesta xifra és semblant a la totalitat de les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar (16.332 milions d’euros), i és una tercera part de tot el deute viu que té la Generalitat (43.172 milions d’euros). 

Internacionalització del problema català

Aquests últims dies el President Mas ha estat a Estats Units presidint la delegació catalana per trobar vies d'interlocució i relació amb empreses i organismes punters dins l'àmbit tecnològic i on ha fet múltiples visites i on també, com s’ha publicat en diferents mitjans de comunicació, ha estat entrevistat per la CNN durant uns minuts. En aquesta entrevista, com al llarg de tot el viatge, el President de Catalunya ha pogut explicar-se sobre el dèficit fiscal que pateix Catalunya envers l’estat.

I és que durant aquests temps de crisi econòmica, des del món anglosaxó i des de diferents països europeus, però sobretot veus des de dins l’estat espanyol, han sorgit molts comentaris acusant a les comunitats autònomes del dèficit global de l'Estat. Per aquest motiu, ha estat important que el President Mas deixi clar a través de cadenes internacionals que al sud d'Europa hi ha territoris que són pròspers i que estan actuant correctament davant la crisi del deute i l'elevat dèficit, tot erigint Catalunya en exemple d'això.

El President de la Generalitat ha explicat en veu clara el dèficit fiscal que patim, així com la injustícia econòmica en la que malviu el nostre país, Catalunya, recordant que hi ha 20.000 milions de dòlars que cada any marxen de Catalunya cap a Madrid i no tornen.

Ara el President Mas continuarà amb noves accions per internacionalitzar aquesta qüestió i per donar a conèixer de manera tan extensa possible la realitat pròpia de Catalunya i la necessitat del pacte fiscal. En aquest sentit, el mateix President farà una gira per Europa, per exposar aquesta reivindicació justa des de tots els punts de vista.

El President està dient el mateix al Govern, al Parlament, a Catalunya, a Espanya, a Europa i a Estats Units, i crec que la coherència de les seves manifestacions fan preveure que la proposta de pacte fiscal que ha d’aprovar primer el parlament serà una proposta irrenunciable per la part catalana.

Per sort, a Catalunya hi ha gent que pensa de moltes maneres i també, com és obvi, amb aquest tema. Però opino que ara toca fer pinya en la independència econòmica de Catalunya, i crec que internacionalitzant aquesta qüestió pot ser més viable el resultat. I fer entendre que aquest territori anomenat Catalunya pot ser viable econòmicament i que no comportaria problemes de viabilitat en el projecte europeu ens pot donar l’empenta definitiva per aconseguir el nostre objectiu.

Catalans emprenedors

Fa pocs dies vaig visitar una empresa que té un nom complicat, “Cohitech”. Una empresa formada per un emprenedor que ha sabut crear al seu voltant un equip humà i professional amb un ADN propi i il·lustrador del que significa l’emprenedoria catalana.

S’ha implantat en un municipi que sempre ha vetllat per la seva activitat empresarial, Balsareny. I a partir d’aquí, al voltant d’una idea ha aconseguit crear i fabricar un producte únic, que li està comportant una ràpida comercialització internacional, exportant amb molt poc temps a més de vint països.

La seva raó de ser es fonamenta en ser una empresa especialitzada en el sector de la salut femenina, desenvolupant un avançat procés productiu i un gran coneixement del cotó que ha fet que hagi adquirit una tecnologia pròpia, inventant màquines i aconseguint tot una gamma de productes que els estan permetent ser referència en el sector. Actualment l’empresa està arribant als vint treballadors, i si no hi ha cap contratemps, es poden crear sostingudament més llocs de treball.

Han situat de cop i volta la seva empresa en el món, demostrant que l’enginy i la voluntat creativa dels catalans és un fet que encara existeix. L’exemple de Cohitech ens fa tenir clar que sortirem del sotrac en què ens trobem amb la recepta que fan servir ells: esforç, treball, sacrifici, visió, creativitat i, sobretot, internacionalització.

És per tot ells que necessitem una administració àgil, ràpida i còmplice d’aquests projectes que creen tanta riquesa en el territori.

Per últim, tan sols afegir que el millor de l’empresa és que el seu exemple d’emprenedoria catalana està escampada arreu de Catalunya. Una emprenedoria que hem de protegir tots plegats, i que el govern de la Generalitat n'està conscienciat, i per això, vol instar una llei específica per ells que es portarà a tramitació parlamentària ben aviat i que ha de permetre que qui es llanci amb un projecte pugui tenir una administració que els ajudi, que no els aturi, i que se senti orgullosa de la gent que mou el país.