Agricultura al Parlament

Aquests dies hem celebrat en el Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre agricultura i el món rural. El meu resum és que malgrat les dificultats actuals que tots coneixem, el món rural (i l’agricultura i la ramaderia en concret) ens porta elements per la confiança.

Com va dir el President, tenim un camp a casa nostra, al Bages i a Catalunya en general, no gaire subvencionat, en contra del què algunes vegades s’ha dit. Es pot dir que de mitjana el finançament que té un pagès a Catalunya és un 50 % inferior al que té de subvenció un pagès espanyol, i 2/3 parts inferior al que té un pagès alemany. Per tant, podem resumir que el nostre camp és un camp productiu i eficient, perquè amb menys subvencions fa molt.

L’altre fet que desperta confiança, és la solidesa malgrat els moments, de la indústria agroalimentària catalana; una indústria distribuïda arreu de Catalunya i que segurament al Bages encara hem d’explotar més, malgrat que en tenim alguns projectes interessants.

S’han aprovat vàries resolucions que m’agradaria destacar: Una part de les mateixes es refereixen a la creació d'estructures d'Estat que necessitem; Per exemple legislar per crear una Mesa interprofessional agroalimentària catalana que no sigui la Mesa Estatal on els interessos catalans queden molt difuminats, també reforçar l'Autoritat Catalana de la Competència i l'Agència Catalana de Consum perquè es converteixin en veritables instruments de control, i sobretot s’ha aprovat impulsar campanyes de promoció de productes de proximitat, de denominació d'origen i ecològics.

Per acabar, també cal esmentar en el tema del Pla de Desenvolupament Rural, que és el gran instrument per desenvolupar tota la política agrària. L’Estat també ha pres decisions en aquest últim període que afecten al nostre camp. Va reduir les seves aportacions en un 74% , però es queda per exemple 240 milions d’euros per fer un PDR Estatal, quan aquests diners haurien d’anar a les comunitats autònomes que tenen les competències exclusives. Per completar les aportacions que no venen de l’Estat, cal dir que aquest any la Generalitat passarà d’aportar el 42% d’aquest Pla, al 50%. La Generalitat cada cop participa més en el finançament del món agrari català, a mesura que l’Estat va reduint.

Dos comentaris finals, s’ha aprovat que s'instrueixi als Mossos d'Esquadra perquè, en cas de robatori en una explotació agrària, no només es tingui en consideració, a l'avaluar els danys, el cost del material robat, sinó també l'impacte econòmic per no poder continuar amb l'explotació a resultes dels objectes sostrets, i també un tema que afecta a molta gent d’aquesta comarca, s’ha aprovat revisar les normes urbanístiques en masies i petits nuclis rurals, en el marc de la futura Llei de territori i fomentar l'accés a l'habitatge amb l'objectiu de facilitar l'arrelament dels joves al món rural i evitar el despoblament.

Turisme comarcal

Aquesta setmana ha nascut formalment “Bages Turisme”, una organització especial sense personalitat jurídica, o sigui, que no és un altre organisme públic, sinó que és una organització dins el propi Consell Comarcal del Bages però diferenciada d’aquest, i és formada pels ajuntaments de la comarca del Bages, per empreses privades, entitats sense ànim de lucre, d’agents econòmics i socials així  com també d’entitats no territorials, d’organitzacions i d’associacions representatives del Bages i  de Catalunya de l’àmbit turístic.

La gestió turística comarcal al Bages es troba en un procés de reestructuració, a causa que la Diputació de Barcelona, quan va començar-hi a governar Convergència i Unió, va decidir que els diferents Consorcis de turisme a la comarca, com podia ser el Consorci de Promoció Turística del Cardener, el Consorci de Promoció Turística de les Valls del Montcau o el Consorci del Bages Sud que a part feia d’altres activitats, havien d’agrupar-se en una sola entitat a la comarca, i per això neix Bages Turisme. A més també agruparà les polítiques turístiques que portava a terme el Consell Comarcal i també l’Ajuntament de Manresa. Bages Turisme racionalitza l’administració en tot allò referent al turisme, i ha de simplificar que tots els agents del territori tinguin un referent clar del nostre turisme.

Personalment sempre he defensat davant les diferents institucions que en aquest ens havia de ser-hi l’Ajuntament de Manresa perquè aquest fes polítiques de turisme d’acord amb el resta de la comarca, i també sempre he insistit que no només havia de ser un ens format per ajuntaments sinó que les altres entitats que hi seran presents era el què donaria sentit aquesta eina.

La finalitat de Bages Turisme serà la planificació, la gestió i la promoció del turisme a la comarca, i des d’aquí vull felicitar per la creació d’aquest nou ens a l’Ajuntament de Manresa, als Ajuntament de la comarca, a l’equip de govern del Consell Comarcal del Bages, i també els diferents grups polítics comarcals, felicitar-los per la voluntat de crear aquest nou ens que ha de donar un nou impuls al turisme a la nostra comarca, un sector clau de la nostra economia.

Altres dades de les balances fiscals

La balança fiscal mostra la diferència entre la despesa que l’Estat realitza en un territori i el volum d’ingressos que en detreu per finançar el conjunt de la despesa pública central.  Com aquests dies hem sentit, la balança fiscal de Catalunya de l’any 2011 s’ha calculat segons dos mètodes:  El del flux monetari i la d’incidència càrrega-benefici.

Segons el primer, Catalunya aporta el 19,2% del total d’ingressos de l’Administració central i rep el 14% de la despesa total de l’Estat. Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l’any 2011) i, en canvi, rep una part de despesa que ni tan sols arriba al pes de la població sobre el conjunt de l’Estat (16%). El mètode del flux monetari mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l’Administració central a Catalunya com a territori. Les xifres són concloents. Les despeses que l’Administració Central realitza a Catalunya són 39.903 milions d’euros. Els ingressos aportats per Catalunya a l’Administració Central són  54.910 milions d’euros. Per tant, 15.007 milions d’euros de dèficit, un 7,7% del PIB. Molts cops a mi em pregunten si aquí hi ha comptabilitzats els diners que reben els ajuntaments, i la resposta és si, per tant, el què reben els ajuntaments està inclòs.

Segons el segon mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2011 va ser d’11.087 milions d’euros, que representen un 5,7% del PIB català, i aquí es té en compte aquella despesa que es fa a fora Catalunya però que afavoreix els catalans i catalanes. Però tot i així, amb aquest mètode, Catalunya aporta un 18,9% del PIB, i en canvi, els catalans es beneficiarien de 15% de la despesa.

També molt sovint surt la pregunta sobre l’impacte de la Seguretat Social amb aquest números, i aquí és on ha de quedar clar que totes les pensions i prestacions estan incloses en aquestes xifres.  Catalunya aporta un 19% dels ingressos de la totalitat dels ingressos a la Seguretat Social, i en canvi, en rep un 16,9% de la despesa general a tot l’Estat.

Un any més, el dèficit fiscal es manté amb les dades històriques que ens té acostumats. La mitjana de l’any 1986 fins el 2011 és d’un 8% del PIB català. I jo em pregunto, com estaríem amb 15.007 milions d’euros més. No ser com estaríem, però podem assegurar que actualment aquesta xifra és semblant a la totalitat de les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar (16.332 milions d’euros), i és una tercera part de tot el deute viu que té la Generalitat (43.172 milions d’euros). 

Internacionalització del problema català

Aquests últims dies el President Mas ha estat a Estats Units presidint la delegació catalana per trobar vies d'interlocució i relació amb empreses i organismes punters dins l'àmbit tecnològic i on ha fet múltiples visites i on també, com s’ha publicat en diferents mitjans de comunicació, ha estat entrevistat per la CNN durant uns minuts. En aquesta entrevista, com al llarg de tot el viatge, el President de Catalunya ha pogut explicar-se sobre el dèficit fiscal que pateix Catalunya envers l’estat.

I és que durant aquests temps de crisi econòmica, des del món anglosaxó i des de diferents països europeus, però sobretot veus des de dins l’estat espanyol, han sorgit molts comentaris acusant a les comunitats autònomes del dèficit global de l'Estat. Per aquest motiu, ha estat important que el President Mas deixi clar a través de cadenes internacionals que al sud d'Europa hi ha territoris que són pròspers i que estan actuant correctament davant la crisi del deute i l'elevat dèficit, tot erigint Catalunya en exemple d'això.

El President de la Generalitat ha explicat en veu clara el dèficit fiscal que patim, així com la injustícia econòmica en la que malviu el nostre país, Catalunya, recordant que hi ha 20.000 milions de dòlars que cada any marxen de Catalunya cap a Madrid i no tornen.

Ara el President Mas continuarà amb noves accions per internacionalitzar aquesta qüestió i per donar a conèixer de manera tan extensa possible la realitat pròpia de Catalunya i la necessitat del pacte fiscal. En aquest sentit, el mateix President farà una gira per Europa, per exposar aquesta reivindicació justa des de tots els punts de vista.

El President està dient el mateix al Govern, al Parlament, a Catalunya, a Espanya, a Europa i a Estats Units, i crec que la coherència de les seves manifestacions fan preveure que la proposta de pacte fiscal que ha d’aprovar primer el parlament serà una proposta irrenunciable per la part catalana.

Per sort, a Catalunya hi ha gent que pensa de moltes maneres i també, com és obvi, amb aquest tema. Però opino que ara toca fer pinya en la independència econòmica de Catalunya, i crec que internacionalitzant aquesta qüestió pot ser més viable el resultat. I fer entendre que aquest territori anomenat Catalunya pot ser viable econòmicament i que no comportaria problemes de viabilitat en el projecte europeu ens pot donar l’empenta definitiva per aconseguir el nostre objectiu.

Catalans emprenedors

Fa pocs dies vaig visitar una empresa que té un nom complicat, “Cohitech”. Una empresa formada per un emprenedor que ha sabut crear al seu voltant un equip humà i professional amb un ADN propi i il·lustrador del que significa l’emprenedoria catalana.

S’ha implantat en un municipi que sempre ha vetllat per la seva activitat empresarial, Balsareny. I a partir d’aquí, al voltant d’una idea ha aconseguit crear i fabricar un producte únic, que li està comportant una ràpida comercialització internacional, exportant amb molt poc temps a més de vint països.

La seva raó de ser es fonamenta en ser una empresa especialitzada en el sector de la salut femenina, desenvolupant un avançat procés productiu i un gran coneixement del cotó que ha fet que hagi adquirit una tecnologia pròpia, inventant màquines i aconseguint tot una gamma de productes que els estan permetent ser referència en el sector. Actualment l’empresa està arribant als vint treballadors, i si no hi ha cap contratemps, es poden crear sostingudament més llocs de treball.

Han situat de cop i volta la seva empresa en el món, demostrant que l’enginy i la voluntat creativa dels catalans és un fet que encara existeix. L’exemple de Cohitech ens fa tenir clar que sortirem del sotrac en què ens trobem amb la recepta que fan servir ells: esforç, treball, sacrifici, visió, creativitat i, sobretot, internacionalització.

És per tot ells que necessitem una administració àgil, ràpida i còmplice d’aquests projectes que creen tanta riquesa en el territori.

Per últim, tan sols afegir que el millor de l’empresa és que el seu exemple d’emprenedoria catalana està escampada arreu de Catalunya. Una emprenedoria que hem de protegir tots plegats, i que el govern de la Generalitat n'està conscienciat, i per això, vol instar una llei específica per ells que es portarà a tramitació parlamentària ben aviat i que ha de permetre que qui es llanci amb un projecte pugui tenir una administració que els ajudi, que no els aturi, i que se senti orgullosa de la gent que mou el país.

Un resum del meu primer any com a diputat al Parlament

Ha estat un any dur pel grup de Convergència i Unió en el Parlament de Catalunya, però la duresa no ens fa perdre l’objectiu que perseguim des del primer dia d’aquesta legislatura sense parar; Treure Catalunya de l’atzucac  a on es troba, tan econòmicament com nacionalment.

El President Mas va ser investit únicament amb els vots favorables de Convergència i Unió i amb l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya, i amb els vots contraris de tots els altres partits. I en aquest primer any el President es va marcar com a objectius clars dos plans de xoc que s’han aconseguit tirar endavant.

El primer, aprovar el pressupost del 2011 i el 2012. Han estat dos pressupostos austers i que tenen com a principal objectiu reconduir la delicada situació que travessen les finances de la Generalitat. Aquests no són els pressupostos que el Govern i CiU hagués volgut presentar, però són els que el país necessita per reduir els nivells insostenibles de deute que s’ha anat acumulant durant els darrers anys i sanejar l’economia per sortir reforçats de la crisi econòmica. Uns pressupostos que en el què les polítiques socials guanyen pes respecte del Pressupost 2010. Tant el 2011 com el 2012 més de 70% es destinen a recursos pels  departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família. Aquests dos pressupostos que s’han conegut com els de les retallades han estat aprovats amb l’abstenció del Partit Popular de Catalunya.

Els ajustos o “retallades” no han estat gens agradables per la ciutadania i menys pel govern que les ha de presentar i defensar, però l’alt deute i la baixada d’ingressos han fet que no hi hagués alternativa. Bé, l’alternativa si que hi és, es podria haver optat per continuar endeutant-nos com fan països de la resta del món, però dins la Unió Europea i complint els paràmetres del deute que venen marcats per Europa, fa que no hi hagi alternativa per aquests pressupostos i per la política econòmica del Govern.

El segon pla de xoc; Canviar la mentalitat de l’administració pública catalana. Volem i som conscients que s’ha de simplificar i racionalitzar l’administració, i també que no podíem perdre temps perquè els ciutadans i sobretot les empreses necessiten reformes ràpides a l’administració per fer-la més austera i sobretot més àgil. Per això van néixer les lleis òmnibus que han acabat sent cinc lleis tramitades en el Parlament que cada una d’elles modifica moltes lleis, i que són un primer pla de shock per reformar l’administració. Es simplifiquen procediments i tràmits, i s’eliminen organismes públics. Aquesta gran reforma s’ha fet amb aquest primer any de legislatura, i és l’inici del veritable canvi i reforma que necessita l’administració. Aquestes cinc grans lleis van ser aprovades amb el suport puntual per cada reforma de diferents partits. Per exemple en una llei ens podem trobar que va ser aprovada la tercera part dels articles amb el vot favorable d’Esquerra, d’altres articles amb el vot favorable del Partit Popular, i d’altres amb el Partit Socialista. Fins i tot alguns articles amb Iniciativa.

Nacionalment, la proposta del pacte fiscal uneix a tots els catalans i catalanes, i per això el President Mas amb el màxim suport de la societat civil planteja i plantejarà amb més força davant el Govern de Rajoy el concert econòmic, entenent que la proposta que sortirà de Catalunya ha de ser clara, nítida i poc interpretable i negociable, el Parlament ha treballat bé el pacte fiscal que es plantejarà i la resposta de Madrid haurà de ser positiva o negativa.

Sóc d’aquells que pensa que el Partit Popular no li serà fàcil esgrimir arguments per negar el pacte fiscal a Catalunya, i no obstant, si la negativa és un fet, durant l’estiu i tardor d’aquest mateix any el President Mas i Catalunya haurà de respondre amb fermesa. I n’estic segur que ho farem, tan el Govern català, com Convergència i Unió com tots els altres partits polítics catalans. 

Ha estat un any intens però això només ha fet que començar, venen anys complicats per endavant, i no podem fallar. Cal donar respostes, i malgrat que costin, les hem de trobar. Si no és així, tota la feinada no haurà valgut la pena.

Una situació dramàtica

La travessia pel desert va ser dura, però creieu-me quan us dic que la quimera de dirigir un país econòmicament malmès com el nostre, és d'una complexitat inhòspita. Com deia Martí i Pol, "tenim a penes el que tenim i prou". I no seria lògic, ni coherent, ni honest per part dels que estem al servei del país, intentar maquillar unes xifres, una realitat, que dia rere dia cau pel seu propi pes. Per això, el pressupost per aquest 2012, toca altra vegada que sigui un pressupost real, poc agradable si ho voleu, lluny de generositats i abundàncies, avui, gairebé utòpiques.

Quin sentit de responsabilitat tindria un govern que ens posés sobre la taula un pressupost popularment satisfactori però que a la llarga ens condemnés a una situació encara més caòtica de la que estem vivint? I això tan simple però al mateix temps tan fàcilment incomprensible, és el que ens esmercem a fer entendre, des de la més absoluta sinceritat i transparència. Per aquest motiu, és realment d'agrair quan topes amb ajuntaments i altres ens, amb l'empatia necessària, fent-se corresponsables de les decisions i accions a emprendre per part de la Generalitat, sovint difícils però també valentes, prioritzant enormement les necessitats dels ciutadans. L'Ajuntament de Manresa n'és un gran exemple.

I és que si ens endinsem en els comptes de la Generalitat, ens adonarem que no és exagerat qualificar la situació com a dramàtica. És angoixant veure que el Govern de la Generalitat encara ha de fer front a més de 440 milions d’euros en pagaments d’inversions del Govern Tripartit a la comarca del Bages. Per una banda, la Generalitat té pendents de pagaments 6,1 M€ d’inversions realitzades a la comarca que van ser costejades amb mètodes de finançament diferits, com ara el mètode alemany. Malgrat tot, durant el 2011 el Govern ja ha aconseguit tornar gairebé 2,7 M€ pendents per aquest concepte. Per altra banda, pel que fa a inversions en infraestructures i equipaments del sector públic, els quals s’han fet mitjançant concessions, drets de superfície i altres tipus de finançament diferits, la Generalitat té en aquests moments pendents de pagament 421,0 M€. Val a dir que en l’últim any ja s'han tornat 11 M€ corresponents a la nostra comarca.

A grosso modo, aquest any les inversions al Bages són aproximadament de 22 M€, o sigui, només un 5% de la quantitat que es deu. D’aquests 22 M€ que es destinen aquest any,  el 50% de les inversions van per inversions a ensenyament i el 20% en inversions de salut.

Dit això, ara el que cal és prendre mesures si volem que Catalunya i el Bages no s'hipotequin encara més i no caure en un espiral de deutes del qual ja no vegem la sortida. Cal fer-ho pel país, per nosaltres i, sobretot, per les generacions futures; doncs no podem permetre que la nostra herència siguin els plats trencats d'un present que encara està a les nostres mans.