Ha estat un any dur pel grup de Convergència i Unió en el Parlament de Catalunya, però la duresa no ens fa perdre l’objectiu que perseguim des del primer dia d’aquesta legislatura sense parar; Treure Catalunya de l’atzucac a on es troba, tan econòmicament com nacionalment.
El President Mas va ser investit únicament amb els vots favorables de Convergència i Unió i amb l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya, i amb els vots contraris de tots els altres partits. I en aquest primer any el President es va marcar com a objectius clars dos plans de xoc que s’han aconseguit tirar endavant.
El primer, aprovar el pressupost del 2011 i el 2012. Han estat dos pressupostos austers i que tenen com a principal objectiu reconduir la delicada situació que travessen les finances de la Generalitat. Aquests no són els pressupostos que el Govern i CiU hagués volgut presentar, però són els que el país necessita per reduir els nivells insostenibles de deute que s’ha anat acumulant durant els darrers anys i sanejar l’economia per sortir reforçats de la crisi econòmica. Uns pressupostos que en el què les polítiques socials guanyen pes respecte del Pressupost 2010. Tant el 2011 com el 2012 més de 70% es destinen a recursos pels departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família. Aquests dos pressupostos que s’han conegut com els de les retallades han estat aprovats amb l’abstenció del Partit Popular de Catalunya.
Els ajustos o “retallades” no han estat gens agradables per la ciutadania i menys pel govern que les ha de presentar i defensar, però l’alt deute i la baixada d’ingressos han fet que no hi hagués alternativa. Bé, l’alternativa si que hi és, es podria haver optat per continuar endeutant-nos com fan països de la resta del món, però dins la Unió Europea i complint els paràmetres del deute que venen marcats per Europa, fa que no hi hagi alternativa per aquests pressupostos i per la política econòmica del Govern.
El segon pla de xoc; Canviar la mentalitat de l’administració pública catalana. Volem i som conscients que s’ha de simplificar i racionalitzar l’administració, i també que no podíem perdre temps perquè els ciutadans i sobretot les empreses necessiten reformes ràpides a l’administració per fer-la més austera i sobretot més àgil. Per això van néixer les lleis òmnibus que han acabat sent cinc lleis tramitades en el Parlament que cada una d’elles modifica moltes lleis, i que són un primer pla de shock per reformar l’administració. Es simplifiquen procediments i tràmits, i s’eliminen organismes públics. Aquesta gran reforma s’ha fet amb aquest primer any de legislatura, i és l’inici del veritable canvi i reforma que necessita l’administració. Aquestes cinc grans lleis van ser aprovades amb el suport puntual per cada reforma de diferents partits. Per exemple en una llei ens podem trobar que va ser aprovada la tercera part dels articles amb el vot favorable d’Esquerra, d’altres articles amb el vot favorable del Partit Popular, i d’altres amb el Partit Socialista. Fins i tot alguns articles amb Iniciativa.
Nacionalment, la proposta del pacte fiscal uneix a tots els catalans i catalanes, i per això el President Mas amb el màxim suport de la societat civil planteja i plantejarà amb més força davant el Govern de Rajoy el concert econòmic, entenent que la proposta que sortirà de Catalunya ha de ser clara, nítida i poc interpretable i negociable, el Parlament ha treballat bé el pacte fiscal que es plantejarà i la resposta de Madrid haurà de ser positiva o negativa.
Sóc d’aquells que pensa que el Partit Popular no li serà fàcil esgrimir arguments per negar el pacte fiscal a Catalunya, i no obstant, si la negativa és un fet, durant l’estiu i tardor d’aquest mateix any el President Mas i Catalunya haurà de respondre amb fermesa. I n’estic segur que ho farem, tan el Govern català, com Convergència i Unió com tots els altres partits polítics catalans.
El President Mas va ser investit únicament amb els vots favorables de Convergència i Unió i amb l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya, i amb els vots contraris de tots els altres partits. I en aquest primer any el President es va marcar com a objectius clars dos plans de xoc que s’han aconseguit tirar endavant.
El primer, aprovar el pressupost del 2011 i el 2012. Han estat dos pressupostos austers i que tenen com a principal objectiu reconduir la delicada situació que travessen les finances de la Generalitat. Aquests no són els pressupostos que el Govern i CiU hagués volgut presentar, però són els que el país necessita per reduir els nivells insostenibles de deute que s’ha anat acumulant durant els darrers anys i sanejar l’economia per sortir reforçats de la crisi econòmica. Uns pressupostos que en el què les polítiques socials guanyen pes respecte del Pressupost 2010. Tant el 2011 com el 2012 més de 70% es destinen a recursos pels departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família. Aquests dos pressupostos que s’han conegut com els de les retallades han estat aprovats amb l’abstenció del Partit Popular de Catalunya.
Els ajustos o “retallades” no han estat gens agradables per la ciutadania i menys pel govern que les ha de presentar i defensar, però l’alt deute i la baixada d’ingressos han fet que no hi hagués alternativa. Bé, l’alternativa si que hi és, es podria haver optat per continuar endeutant-nos com fan països de la resta del món, però dins la Unió Europea i complint els paràmetres del deute que venen marcats per Europa, fa que no hi hagi alternativa per aquests pressupostos i per la política econòmica del Govern.
El segon pla de xoc; Canviar la mentalitat de l’administració pública catalana. Volem i som conscients que s’ha de simplificar i racionalitzar l’administració, i també que no podíem perdre temps perquè els ciutadans i sobretot les empreses necessiten reformes ràpides a l’administració per fer-la més austera i sobretot més àgil. Per això van néixer les lleis òmnibus que han acabat sent cinc lleis tramitades en el Parlament que cada una d’elles modifica moltes lleis, i que són un primer pla de shock per reformar l’administració. Es simplifiquen procediments i tràmits, i s’eliminen organismes públics. Aquesta gran reforma s’ha fet amb aquest primer any de legislatura, i és l’inici del veritable canvi i reforma que necessita l’administració. Aquestes cinc grans lleis van ser aprovades amb el suport puntual per cada reforma de diferents partits. Per exemple en una llei ens podem trobar que va ser aprovada la tercera part dels articles amb el vot favorable d’Esquerra, d’altres articles amb el vot favorable del Partit Popular, i d’altres amb el Partit Socialista. Fins i tot alguns articles amb Iniciativa.
Nacionalment, la proposta del pacte fiscal uneix a tots els catalans i catalanes, i per això el President Mas amb el màxim suport de la societat civil planteja i plantejarà amb més força davant el Govern de Rajoy el concert econòmic, entenent que la proposta que sortirà de Catalunya ha de ser clara, nítida i poc interpretable i negociable, el Parlament ha treballat bé el pacte fiscal que es plantejarà i la resposta de Madrid haurà de ser positiva o negativa.
Sóc d’aquells que pensa que el Partit Popular no li serà fàcil esgrimir arguments per negar el pacte fiscal a Catalunya, i no obstant, si la negativa és un fet, durant l’estiu i tardor d’aquest mateix any el President Mas i Catalunya haurà de respondre amb fermesa. I n’estic segur que ho farem, tan el Govern català, com Convergència i Unió com tots els altres partits polítics catalans.
Ha estat un any intens però això només ha fet que començar, venen anys complicats per endavant, i no podem fallar. Cal donar respostes, i malgrat que costin, les hem de trobar. Si no és així, tota la feinada no haurà valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada