Agricultura al Parlament

Aquests dies hem celebrat en el Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre agricultura i el món rural. El meu resum és que malgrat les dificultats actuals que tots coneixem, el món rural (i l’agricultura i la ramaderia en concret) ens porta elements per la confiança.

Com va dir el President, tenim un camp a casa nostra, al Bages i a Catalunya en general, no gaire subvencionat, en contra del què algunes vegades s’ha dit. Es pot dir que de mitjana el finançament que té un pagès a Catalunya és un 50 % inferior al que té de subvenció un pagès espanyol, i 2/3 parts inferior al que té un pagès alemany. Per tant, podem resumir que el nostre camp és un camp productiu i eficient, perquè amb menys subvencions fa molt.

L’altre fet que desperta confiança, és la solidesa malgrat els moments, de la indústria agroalimentària catalana; una indústria distribuïda arreu de Catalunya i que segurament al Bages encara hem d’explotar més, malgrat que en tenim alguns projectes interessants.

S’han aprovat vàries resolucions que m’agradaria destacar: Una part de les mateixes es refereixen a la creació d'estructures d'Estat que necessitem; Per exemple legislar per crear una Mesa interprofessional agroalimentària catalana que no sigui la Mesa Estatal on els interessos catalans queden molt difuminats, també reforçar l'Autoritat Catalana de la Competència i l'Agència Catalana de Consum perquè es converteixin en veritables instruments de control, i sobretot s’ha aprovat impulsar campanyes de promoció de productes de proximitat, de denominació d'origen i ecològics.

Per acabar, també cal esmentar en el tema del Pla de Desenvolupament Rural, que és el gran instrument per desenvolupar tota la política agrària. L’Estat també ha pres decisions en aquest últim període que afecten al nostre camp. Va reduir les seves aportacions en un 74% , però es queda per exemple 240 milions d’euros per fer un PDR Estatal, quan aquests diners haurien d’anar a les comunitats autònomes que tenen les competències exclusives. Per completar les aportacions que no venen de l’Estat, cal dir que aquest any la Generalitat passarà d’aportar el 42% d’aquest Pla, al 50%. La Generalitat cada cop participa més en el finançament del món agrari català, a mesura que l’Estat va reduint.

Dos comentaris finals, s’ha aprovat que s'instrueixi als Mossos d'Esquadra perquè, en cas de robatori en una explotació agrària, no només es tingui en consideració, a l'avaluar els danys, el cost del material robat, sinó també l'impacte econòmic per no poder continuar amb l'explotació a resultes dels objectes sostrets, i també un tema que afecta a molta gent d’aquesta comarca, s’ha aprovat revisar les normes urbanístiques en masies i petits nuclis rurals, en el marc de la futura Llei de territori i fomentar l'accés a l'habitatge amb l'objectiu de facilitar l'arrelament dels joves al món rural i evitar el despoblament.

Turisme comarcal

Aquesta setmana ha nascut formalment “Bages Turisme”, una organització especial sense personalitat jurídica, o sigui, que no és un altre organisme públic, sinó que és una organització dins el propi Consell Comarcal del Bages però diferenciada d’aquest, i és formada pels ajuntaments de la comarca del Bages, per empreses privades, entitats sense ànim de lucre, d’agents econòmics i socials així  com també d’entitats no territorials, d’organitzacions i d’associacions representatives del Bages i  de Catalunya de l’àmbit turístic.

La gestió turística comarcal al Bages es troba en un procés de reestructuració, a causa que la Diputació de Barcelona, quan va començar-hi a governar Convergència i Unió, va decidir que els diferents Consorcis de turisme a la comarca, com podia ser el Consorci de Promoció Turística del Cardener, el Consorci de Promoció Turística de les Valls del Montcau o el Consorci del Bages Sud que a part feia d’altres activitats, havien d’agrupar-se en una sola entitat a la comarca, i per això neix Bages Turisme. A més també agruparà les polítiques turístiques que portava a terme el Consell Comarcal i també l’Ajuntament de Manresa. Bages Turisme racionalitza l’administració en tot allò referent al turisme, i ha de simplificar que tots els agents del territori tinguin un referent clar del nostre turisme.

Personalment sempre he defensat davant les diferents institucions que en aquest ens havia de ser-hi l’Ajuntament de Manresa perquè aquest fes polítiques de turisme d’acord amb el resta de la comarca, i també sempre he insistit que no només havia de ser un ens format per ajuntaments sinó que les altres entitats que hi seran presents era el què donaria sentit aquesta eina.

La finalitat de Bages Turisme serà la planificació, la gestió i la promoció del turisme a la comarca, i des d’aquí vull felicitar per la creació d’aquest nou ens a l’Ajuntament de Manresa, als Ajuntament de la comarca, a l’equip de govern del Consell Comarcal del Bages, i també els diferents grups polítics comarcals, felicitar-los per la voluntat de crear aquest nou ens que ha de donar un nou impuls al turisme a la nostra comarca, un sector clau de la nostra economia.

Altres dades de les balances fiscals

La balança fiscal mostra la diferència entre la despesa que l’Estat realitza en un territori i el volum d’ingressos que en detreu per finançar el conjunt de la despesa pública central.  Com aquests dies hem sentit, la balança fiscal de Catalunya de l’any 2011 s’ha calculat segons dos mètodes:  El del flux monetari i la d’incidència càrrega-benefici.

Segons el primer, Catalunya aporta el 19,2% del total d’ingressos de l’Administració central i rep el 14% de la despesa total de l’Estat. Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l’any 2011) i, en canvi, rep una part de despesa que ni tan sols arriba al pes de la població sobre el conjunt de l’Estat (16%). El mètode del flux monetari mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l’Administració central a Catalunya com a territori. Les xifres són concloents. Les despeses que l’Administració Central realitza a Catalunya són 39.903 milions d’euros. Els ingressos aportats per Catalunya a l’Administració Central són  54.910 milions d’euros. Per tant, 15.007 milions d’euros de dèficit, un 7,7% del PIB. Molts cops a mi em pregunten si aquí hi ha comptabilitzats els diners que reben els ajuntaments, i la resposta és si, per tant, el què reben els ajuntaments està inclòs.

Segons el segon mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2011 va ser d’11.087 milions d’euros, que representen un 5,7% del PIB català, i aquí es té en compte aquella despesa que es fa a fora Catalunya però que afavoreix els catalans i catalanes. Però tot i així, amb aquest mètode, Catalunya aporta un 18,9% del PIB, i en canvi, els catalans es beneficiarien de 15% de la despesa.

També molt sovint surt la pregunta sobre l’impacte de la Seguretat Social amb aquest números, i aquí és on ha de quedar clar que totes les pensions i prestacions estan incloses en aquestes xifres.  Catalunya aporta un 19% dels ingressos de la totalitat dels ingressos a la Seguretat Social, i en canvi, en rep un 16,9% de la despesa general a tot l’Estat.

Un any més, el dèficit fiscal es manté amb les dades històriques que ens té acostumats. La mitjana de l’any 1986 fins el 2011 és d’un 8% del PIB català. I jo em pregunto, com estaríem amb 15.007 milions d’euros més. No ser com estaríem, però podem assegurar que actualment aquesta xifra és semblant a la totalitat de les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar (16.332 milions d’euros), i és una tercera part de tot el deute viu que té la Generalitat (43.172 milions d’euros).