La importància del Consell d'Alcaldes

La Llei d'Organització Comarcal de Catalunya estableix que el consell d'alcaldes és un organisme integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca perquè informi el Consell Comarcal de les propostes que siguin d'interès per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovació del ple del Consell Comarcal. La llei estableix que el Consell d'Alcaldes ha d'emetre prèviament un informe sobre diferents qüestions, entre les quals l'aprovació del programa d'actuació comarcal, l'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances, els acords sobre la creació i l'establiment dels serveis comarcals, i d'altres temes que venen relacionats amb el Bages.

Per tant, el Consell d'Alcaldes és un òrgan important, on tots els 35 alcaldes haurien de trobar un marc idoni per expressar les seves inquietuds i preocupacions, un òrgan que hauria de servir per dirigir i liderar el Bages, doncs sóc partidari que els principals actors polítics de la comarca són els alcaldes i alcaldesses dels municipis i són els que tenen la força per aplicar mesures que es decideixin a nivell comarcal. Sense la complicitat dels alcaldes i alcaldesses, el Bages no avançarà conjuntament.

Estem davant un òrgan que hauria de ser operatiu i que tots els alcaldes, els de CiU, els d'ERC, els del PSC, el de la CUP i els quatre independents s'hi haurien de trobar còmodes per intercanviar idees i fer propostes conjuntes representant el territori.

Constato amb preocupació que fa anys que això no és així, o que no es percep així per part de la ciutadania i per part dels alcaldes, i aquest fet ve motivat perquè es té la sensació que és un òrgan més dins l'estructura comarcal, al costat del Consell Comarcal, al costat dels múltiples consorcis i mancomunitats comarcals. És més, aquests dies constato que molta gent del carrer desconeixia dit òrgan.

M'agradaria que això no fos així, que el Consell d'Alcaldes fos un òrgan on els alcaldes i alcaldesses manifestin les seves idees i s'acordin actuacions conjuntes. Per aquest motiu el meu partit creu que s'ha de reformular la manera de funcionar i estructurar el citat consell, i també creu que la persona que ha de liderar els alcaldes de la comarca sigui un alcalde de consens triat entre els trenta-cinc alcaldes, independentment del partit que sigui aquest.

S'ha de tenir en compte que la majoria d'alcaldes de la comarca, 15 de CiU i 4 alcaldes independents, en total 19 dels 35, no es troben dins el govern del Consell Comarcal que actualment està format pel tripartit, i per tant, d'alguna manera aquesta majoria d'alcaldes entre ells els de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada han de poder intervenir en les decisions comarcals, i el Consell d'Alcaldes és un marc idoni per fer-ho.

És el moment que el Bages siguem pioners amb la manera de funcionar del consell d'alcaldes, ja que en cas contrari i si es continua amb la mateixa dinàmica considero que aquest és un òrgan poc necessari i prescindible. Entenc que és urgent que la comarca tingui la complicitat dels seus trenta-cinc alcaldes.

Lectures i turisme al Bages catalanista

A l’estiu és un bon moment per llegir, i aquests dies m’acabo de llegir dos llibres que m’han regalat amics. El primer és un llibre per consultar que s’anomena “Cartografia de Cardona”, i el segon s’anomena “La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714).

La cartografia del castell de Cardona, és un llibre que recull tots els mapes del castell de Cardona que es coneixen entre els anys 1717 i 1858. La publicació, constitueix una aportació formidable a la història de la fortalesa cardonina. Es tracta d'un total de 114 plànols que permetran aprofundir en el coneixement de l'origen, l'evolució de les estructures arquitectòniques, els elements defensius més rellevants i l'estructura i posició geogràfica estratègica des del punt de vista militar. Una gran obra impulsada per l’anterior Ajuntament de Cardona que constitueix una posada en valor del castell que millor simplifica la història del nostre país. Conèixer la història de Cardona és conèixer la història de Catalunya, i els bagencs tenim la immensa sort de tenir-ho a la comarca.

El segon llibre narra la què fou la darrera victòria militar d'un exèrcit de Catalunya. La batalla de Talamanca fou un combat de la Guerra de Successió que tingué lloc a l'actual municipi de Talamanca, els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre l'exèrcit del Principat de Catalunya i el Reial exèrcit de Felip V. L’exèrcit català comandat pel Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, que comandava les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona va aconseguir la victòria sobre les tropes borbòniques i la retirada d'aquestes fins a Sabadell. Després d’aquesta batalla guanyada, decidiren anar en auxili dels defensors de Barcelona, trencant el setge, però com bé sabem, no ho aconseguiren. Aquest any passat l’Ajuntament de Talamanca ha alçat un monument a tocar del Castell, que rememora aquella batalla i que homenatja aquells homes que van defensar les nostres llibertats. Visitar el Castell, el monument i el poble de Talamanca es converteix en un privilegi.

Un dels catalans que lluitava a Barcelona, era Rafael Casanova, Conseller en Cap (1713-1714) del Consell de Cent, que va liderar la resistència dels barcelonins. La seva casa natal a Moià és la casa museu que fa molts anys que rep moltíssims visitants.

Aquestes dos lectures només són una prova de la gran importància que té la nostra comarca en la història de la nostra nació, però tenim molts més elements dignes a destacar. Per exemple, el Monestir de Sant Benet de Bages, tan conegut perquè avui en dia constitueix un dels principals atractius turístics de la nostra comarca. És una abadia benedictina fundada pels voltants de l’any 960 i és contemporània a la marca hispànica. O bé que la nostra comarca està plena de colònies tèxtils a tocar del Llobregat i el Cardener. Ara l’equipament del CAT Sallent que està dedicat a la industrialització i a l'obrerisme català, promociona el turisme industrial en el nostre territori.

Per últim no podem oblidar que a la nostra capital, a Manresa, a l'any 1892 al Saló de Plens s'hi aprovaren les cèlebres Bases de Manresa: primera formulació constitucional del catalanisme polític.

Els exemples de la vinculació del nostre territori amb la història de Catalunya són constants, i ara no acabaríem amb la llista d’exemples, però m’agradaria que com a bagencs i bagenques fóssim capaços d’utilitzar aquest immens llegat per explotar-lo i atreure tot el turisme possible, a més de remarcar que el Bages per la nostra història, el nostre dinamisme i la nostra situació geogràfica (al bell mig de Catalunya) siguem referents del catalanisme actual.

Escoles de música, llars d´infants i consultoris mèdics

 Aquests dies es nota que els ajuntaments de la comarca estan fent uns grans esforços per quadrar els seus números, de la mateixa manera que ho fa la Generalitat. El Parlament va aprovar el pressupost de la Generalitat per a aquest any 2011, i em faig meves les paraules del conseller Mas Colell en la seva intervenció en el ple: "Us ho reconec: aquests no són els pressupostos ideals que un nou govern voldria presentar. Però tenen una gran i decisiva virtut: són els Pressupostos que Catalunya ara necessita per a la seva recuperació econòmica i per sortir de la crisi entre els països enfortits".
Per a mi aquests tampoc no són els pressupostos desitjats, i a sobre són uns pressupostos que de retruc també influeixen en els números dels ajuntaments, si bé que arribats en aquest punt m'agradaria fer unes petites consideracions. Desmenteixo que la subvenció a les escoles de música es redueixi del 50%. El departament d'Ensenyament arribarà al 77% de la subvenció de les escoles de música, o sigui 460 euros/alumne a les escoles de música. Desmenteixo que la subvenció a les llars d'infants es redueixi de més del 20%. En aquest cas el departament mantindrà la subvenció fins al 89% atès el caràcter social d'aquest servei, o sigui, fins a 1.600 euros/alumne. El pressupost de la Generalitat del 2011 no estava aprovat en iniciar els tràmits de comunicació de les subvencions, i el mateix departament va comunicar als ajuntaments el primer pagament de 1.300 euros per a les llars d'infants i de 300 euros en el cas de les escoles de música (fet que potser ha pogut provocar alguna confusió en algun ajuntament), però a aquestes quantitats s'hi ha de sumar els 300 euros més per les llars d'infants i de 160 euros més per a les escoles de música amb el pressupost definitiu de la Generalitat aprovat, fet que com he dit ja s'ha produït.
Cal remarcar que així ho va tractar el departament d'Ensenyament amb els representants de les corporacions locals, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, a través de la comissió mixta departament d'Ensenyament i Entitats Municipalistes.
Per tant, el departament preveu atorgar una subvenció per alumne de 1.600 euros a les corporacions locals en llars d'infants i de 460 euros per alumne en el cas de les escoles de música. O sigui, que la reducció en relació amb l'exercici del 2010 no seria del 50% sinó del 23% en les escoles de música i de l'11% en el cas de les llars d'infants. Ja he dit que aquesta reducció no és la desitjada, però les xifres s'han de dir amb exactitud i no confondre a la ciutadania. Un altre tema d'actualitat a la nostra comarca són les guàrdies nocturnes i de cap de setmana en els consultoris mèdics dels pobles veiem com també la Generalitat està reestructurant aspectes, és l'anomenada Atenció Continuada i d'Urgències de base Territorial (ACUT).
Aquests canvis ja els havia impulsat i començat a aplicar en diferents pobles l'anterior govern tripartit de la Generalitat al·legant en aquells moments que era una millora del servei. Davant d'aquell fet, des de Convergència i Unió ja es va impulsar l'aprovació d'una moció en diferents ajuntaments de la comarca i en el Consell Comarcal del Bages el mes de juliol del 2009, on es demanava que la implantació de l'ACUT no es posés en marxa fins després d'un període de temps raonable en què tots els municipis afectats i els professionals dels Equips d'Atenció Primària hagin estat informats del Pla Funcional de desplegament de l'ACUT, i que no s'acceptés cap mesura que signifiqués la pèrdua de qualitat en l'atenció sanitària urgent adquirida. El departament de Sanitat de la Generalitat entenc que així ho ha d'aplicar, no obstant això, ara s'està veient que l'ACUT també es va començar aplicant per motius econòmics.

Llei Òmnibus

El dimecres dia 20 de juliol, el Parlament ha aprovat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a aquest any, i en el mateix ple del Parlament s'han aprovat inicialment tres lleis que són conegudes com a Llei Òmnibus. Tenint l'honor de ser el diputat que va intervenir en el ple per defensar una d'aquestes lleis, concretament la llei de simplificació i millora, avui escric per refermar-me en les meves paraules, crec sincerament que la Llei Òmnibus provocarà un canvi profund en l'administració, i uns canvis necessaris per estimular l'activitat empresarial. Tots els articles tenen el mateix objectiu, fer més simple i més fàcil l'activitat econòmica per ajudar, des del sector públic, a crear ocupació.
I és que hem de recordar que en el discurs d'investidura del President Mas, ell deia: "(...) no s'entendria que des de la política es prediquin reformes per a tots els sectors, excepte per a aquell sobre el qual som directament responsables. Govern i Parlament han d'assumir que no poden defugir fer front a la gran reforma pendent, la de l'administració i la de la funció pública, tot i les limitacions que encara tenim a nivell de marc legal. La reforma que els proposo s'ha de fer comptant amb els actius interns de la mateixa administració: un gran nombre de professionals d'alta qualificació i un know-how acumulat que hem de saber aprofitar. L'objectiu que perseguim és una administració amb bona capacitat de resposta, tràmits més senzills i menys burocràcia. He parlat sovint d'una triple "a", que ha de caracteritzar el funcionament de les administracions: austeritat, aprimament i agili- tat (...)".
Això és el que deia el President Mas i això és el full de ruta que Convergència i Unió s'ha marcat en els propers anys, i per això l'esperit de la llei és la simplificació administrativa que comprèn totes les modificacions legals que tenen l'objectiu de reduir els tràmits innecessaris, facilitant l'activitat dels empresaris, eliminant autoritzacions, suprimint registres no imprescindibles així com altres càrregues, i eliminant determinats aspectes reguladors que, a més de no ser conseqüents amb el model de simplificació que s'adopta, afegeixen un plus de complexitat o confusió per als destinataris últims de les normes.
Per tant, crec fermament que la Llei Òmnibus serà un gran pas endavant en aquest sentit, el país ho demana a crits.

La Sindicatura de Comptes ajuda

Tinc l’honor de ser diputat al Parlament de Catalunya i formar part de la Comissió de la Sindicatura de Comptes. I en la última comissió es va posar sobre la taula i es va debatre un informe de fiscalització de l’Ajuntament de Cunit, on es constataven els problemes i irregularitats en la gestió del citat ajuntament en els anys 2007 i 2008, fet que provoca que actualment l’Ajuntament tingui dificultats per tirar endavant.  

És molt important que en la política, es facin les coses bé, començant des dels ajuntaments, i per tant, m’entristeixo quan es constata que a l’ajuntament de Cunit no ha estat així. Quan es detecten tantes irregularitats en la gestió d’un municipi, aquest fet deixa de ser un problema de govern o oposició, sinó que es converteix en un problema de poble, en un problema de municipi, i per aquest motiu diferents partits de Cunit (entre ells el què jo represento en aquest parlament, CiU) van posar-ho en coneixement a la Sindicatura de Comptes, que va realitzar un informe brillant on realitza un diagnòstic dels fets i les actuacions portades a terme i el perquè de l’alarmant situació, però al mateix temps apunta diferents solucions perquè l’actual govern del municipi pugui sortir de la delicada situació. I aquesta feina la Sindicatura de Comptes l’ha feta i molt bé.

I és que encara ens trobem que ajuntaments com aquest no tenien el personal qualificat per portar a terme la gestió correcta, però també encara ens trobem amb polítics al capdavant dels ajuntaments que no són conscients que la gestió d’un ajuntament és delicada i que necessiten persones qualificades i un assessorament correcte. Això no és cap joc, i en aquests moments, tothom n’hauria de ser conscient.

Primeres sensacions en el Parlament

El dia 17 de desembre de 2010 vaig tenir l’honor de prendre possessió de l’acta de diputat al Parlament de Catalunya. I la veritat és que durant aquest mes han passat moltes coses a la institució legislativa més important del país. Primer vaig assistir a la solemnitat d’un Ple on el president Mas va realitzar el seu discurs d’investidura. Després, al ple on va ser investit president i després a un altre Ple on es va presentar el Govern.

Enmig de tot això, un diputat nou s’intenta aclimatar al Parlament. Tot és nou i tot sembla extremadament transcendent, i et fixes en totes i cadascuna de les accions que has de fer.

S’han constituït les comissions on cada diputat desenvoluparà la seva tasca. Seré el portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió a la Comissió d’Afers Institucionals. Aquesta comissió té com a principals funcions el desplegament de l'Estatut, les relacions institucionals, la participació, l’organització administrativa de l'Administració de la Generalitat, la funció pública, l’administració  i govern local, l’acció comunitària i de desenvolupament local, esports, afers religiosos i el Memorial democràtic. Igualment també formaré part de la comissió de justícia, i de la sindicatura de comptes, i serà el responsable de l’àmbit del cooperativisme. No cal dir que totes aquestes tasques fan molt de respecte, i ets sents molt responsabilitzat.

Combinant aquestes funcions, tinc molt clar que encara tinc una tasca més important, la d’actuar com a diputat del Bages i, per tant, intento complir aquest objectiu fent de corretja de transmissió de les preocupacions del meu territori.

Ja m’ho imaginava, però puc dir que al Parlament de Catalunya es fa política constantment. La relació entre diputats, entre partits, amb membres del govern, és constant i, per tant, és important que gent preocupada pel Bages i pel territori hi sigui. Però tota aquesta feina només serveix si la gent del territori m’ajuda i intentem traslladar tots plegats els nostres objectius.

Després d’un mes al Parlament, la sensació que tinc és que pots ajudar a moltes persones i a tirar endavant projectes, però també tinc la sensació que per ser un bon diputat cal esmerçar moltes hores de feina, d'esforç, de responsabilitat, de diàleg i de comunicació amb tots els sectors. En definitiva, no és fàcil ser un bon diputat.

Optimisme per l’Ajuntament de Manresa

Dèficit, deute, crisis... Paraules que contínuament ressonen dins del nostre cap, perquè les hem sentit i pronunciat tant en els darrers mesos que ja formen part de la nostra quotidianitat. El consistori manresà no se n’escapa, ans el contrari: és un exemple del tot il·lustratiu de què signifiquen aquests mots. I és que qui dia passa any empeny (i perpetua el seu infern), diuen. De manera que, si em permeteu l’expressió, la bola s’ha anat fent cada vegada més i més gran. Les xifres evidencien la mala situació de l’Ajuntament de Manresa.

Tanmateix, crec que és el moment de deixar de mirar enrere, ancorats en qui va fer què; ja no és el moment d’assenyalar culpables ni de fer una oposició que ens porti a la crispació, ni de caure en la crítica de la destrucció, quan el que volem i busquem és la reconstrucció. Ara toca preguntar-nos, doncs: com es remunta de nou una ciutat on les arques públiques es troben tan malmeses? Com es redreça aquesta situació financera? Com es torna a guanyar la confiança de la gent? A CiU tenim ingredients per començar a aixecar Manresa de nou: tenim projectes, idees, il·lusió, optimisme, gent amb vocació i talent, i un govern de la Generalitat conscient de la situació manresana, i en el qual ens emmirallem perquè creu en els valors com la coherència, l’austeritat i la responsabilitat, que tanta falta ens fan actualment.

Ara que estem gairebé a les portes de les eleccions municipals, és el moment de demostrar que el canvi és l’opció, igual que ho és pel país en el seu conjunt. A Manresa, per part de CiU tenim una aposta potent, amb un equip liderat per en Valentí Junyent. Anys d’experiència com a gestor, la seva proximitat amb la gent, la seva senzillesa però a la vegada el seu rigor, l’avalen com a un gran candidat a l’alcaldia. I si guanyem l’alcaldia, tindrem la complicitat mútua del govern de la Generalitat, evitant confrontacions, passar-se la pilota quan les coses van maldades, i totes aquestes actituds que desgasten tant a la societat civil i sovint porten a la desafecció política. Junts, ens farem partícips dels fracassos i èxits assolits, dels encerts i també dels errors.

Treballar dur i seriosament, però des de la humilitat: aquest és el nostre lema. Tal com apuntava el president Mas, nosaltres ens afegim al fet que ens “sentim servidors, i no salvadors”, en el nostre cas, de Manresa. De miracles no en sabem fer, ni tenim pocions màgiques que solucionin tots els desgavells d’un dia per l’altre, però mirant-ho bé, si existissin, la cultura de l’esforç tampoc tindria massa sentit. Tinc la certesa, doncs,  que farem tot el que estigui a les nostres mans, i no perdo l’esperança de que mica en mica ho aconseguirem, com ho aconseguirà també el govern de la Generalitat.  Ara més que mai cal que els pobles i ciutats ens contagiem d’aquest esperit, de reafirmar-nos en el “tot està per fer i tot és possible.” Aquesta és la nostra fita, i estic convençut que així serà.

I ara què?

Una militant em va preguntar la nit del 28 de novembre, la nit de les eleccions: "David, estàs content?". I jo li vaig respondre: "Sí, estic molt content, però..."

Estava content per molts motius: l’Artur Mas finalment tindria l’oportunitat de ser el president de Catalunya, Convergència i Unió havia tornat a guanyar per novena vegada consecutiva les eleccions nacionals, la ciutadania havia anat a votar més que a les últimes eleccions, CiU havia guanyat aclaparadorament als 35 municipis del Bages i aquesta comarca tornaria a tenir un diputat de CiU després de molts anys. I, a sobre, aquest diputat seria jo mateix. Què més podia demanar aquella nit? Doncs des d’aquella nit que hi ha una pregunta que em ronda contínuament pel cap: I ara què?

Des de Convergència-Bages, i jo com a diputat de CiU, lluitarem pel que creiem i hi deixarem la pell per no decebre ningú. Si assolim els objectius o no, dependrà de múltiples judicis, però l’únic que podem fer i que ja estem fent des de la nit del 28 de novembre és treballar com mai per fer-nos dignes dipositaris de la confiança de tanta i tanta gent.

Durant aquest mes de desembre, en les intervencions al Ple d’investidura del Parlament i a la presa de possessió al Palau de la Generalitat, el nou president de Catalunya ha situat la crisi econòmica en l’eix de l’acció política, sense deixar de banda el debat sobre la nostra nació i del nostre futur com a país, deixant clar que el nou Govern aposta pel dret a decidir sense cap més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya.

El president Mas ha pres decisions importants. El nou Govern, com ja sabem, no tindrà tantes conselleries i s'ha disminuït considerablement els càrrecs de confiança. Aquests eren compromisos de la campanya electoral que Artur Mas ha executat de manera immediata. Molts dels nous consellers són independents i fins i tot el conseller de Cultura ho havia estat amb el primer govern tripartit. Són decisions valentes preses des d’un lideratge fort, el lideratge que li mancava al nostre país.

Estem al principi d’aquesta legislatura difícil, i des del Bages i la Catalunya Central hi serem, al Parlament de Catalunya, on CiU hi té un diputat de la comarca del Bages, dos diputats d’Osona, una diputada del Berguedà, una diputada de l’Anoia, una diputada del Solsonès i una diputada d’Olesa de Montserrat. Però no només al Parlament. Al Govern també hi serem presents i la veu del nostre territori hi arribà clara i nítida.

Per estar a l’alçada no n’hi haurà prou amb treballar molt, sinó que ens caldrà tenir la complicitat de molta gent i de molts sectors de la societat civil manresana i bagenca. Els diputats i el govern d’Artur Mas demanem ajuda i volem ser ajudats. Ajudats sobretot per part de persones de la nostra societat que poden posar el seu talent i la seva experiència al servei de grans objectius de país. El president Mas ja ho va dir en el discurs del ple d’investidura: “Un deure moral. Tothom qui tingui un determinat talent, una qualitat específica, una experiència acumulada, pot posar-lo al servei del país. No és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun  de nosaltres per Catalunya."

La gent de Convergència i Unió del Bages té un compromís de futur ben clar: ajudar a construir una Catalunya millor amb l’Artur Mas, però des d’un ferm compromís amb el nostre territori, amb la nostra comarca, i buscant la complicitat de la societat bagenca. Aquest és el nostre compromís.