Optimisme per l’Ajuntament de Manresa

Dèficit, deute, crisis... Paraules que contínuament ressonen dins del nostre cap, perquè les hem sentit i pronunciat tant en els darrers mesos que ja formen part de la nostra quotidianitat. El consistori manresà no se n’escapa, ans el contrari: és un exemple del tot il·lustratiu de què signifiquen aquests mots. I és que qui dia passa any empeny (i perpetua el seu infern), diuen. De manera que, si em permeteu l’expressió, la bola s’ha anat fent cada vegada més i més gran. Les xifres evidencien la mala situació de l’Ajuntament de Manresa.

Tanmateix, crec que és el moment de deixar de mirar enrere, ancorats en qui va fer què; ja no és el moment d’assenyalar culpables ni de fer una oposició que ens porti a la crispació, ni de caure en la crítica de la destrucció, quan el que volem i busquem és la reconstrucció. Ara toca preguntar-nos, doncs: com es remunta de nou una ciutat on les arques públiques es troben tan malmeses? Com es redreça aquesta situació financera? Com es torna a guanyar la confiança de la gent? A CiU tenim ingredients per començar a aixecar Manresa de nou: tenim projectes, idees, il·lusió, optimisme, gent amb vocació i talent, i un govern de la Generalitat conscient de la situació manresana, i en el qual ens emmirallem perquè creu en els valors com la coherència, l’austeritat i la responsabilitat, que tanta falta ens fan actualment.

Ara que estem gairebé a les portes de les eleccions municipals, és el moment de demostrar que el canvi és l’opció, igual que ho és pel país en el seu conjunt. A Manresa, per part de CiU tenim una aposta potent, amb un equip liderat per en Valentí Junyent. Anys d’experiència com a gestor, la seva proximitat amb la gent, la seva senzillesa però a la vegada el seu rigor, l’avalen com a un gran candidat a l’alcaldia. I si guanyem l’alcaldia, tindrem la complicitat mútua del govern de la Generalitat, evitant confrontacions, passar-se la pilota quan les coses van maldades, i totes aquestes actituds que desgasten tant a la societat civil i sovint porten a la desafecció política. Junts, ens farem partícips dels fracassos i èxits assolits, dels encerts i també dels errors.

Treballar dur i seriosament, però des de la humilitat: aquest és el nostre lema. Tal com apuntava el president Mas, nosaltres ens afegim al fet que ens “sentim servidors, i no salvadors”, en el nostre cas, de Manresa. De miracles no en sabem fer, ni tenim pocions màgiques que solucionin tots els desgavells d’un dia per l’altre, però mirant-ho bé, si existissin, la cultura de l’esforç tampoc tindria massa sentit. Tinc la certesa, doncs,  que farem tot el que estigui a les nostres mans, i no perdo l’esperança de que mica en mica ho aconseguirem, com ho aconseguirà també el govern de la Generalitat.  Ara més que mai cal que els pobles i ciutats ens contagiem d’aquest esperit, de reafirmar-nos en el “tot està per fer i tot és possible.” Aquesta és la nostra fita, i estic convençut que així serà.