Cal votar immediatament al Moianès

Després que el Govern de la Generalitat proposés la primera quinzena de febrer per portar a terme el procés participatiu per demanar l’opinió als deu pobles del Moianès, ara sembla que els dubtes sorgits per part dels Alcaldes sobre el procés ha comportat que es posposés aquest procés que ha de ser semblant el què ens va permetre votar el passat 9 de novembre.

Des del meu punt de vista, urgeix que aquests dubtes quedin resolts i s’ efectuï de forma immediata aquestes consultes als deu municipis perquè els ciutadans opinin si volen esdevenir comarca. Per això en el Parlament de Catalunya aprovarem en els propers dies una disposició normativa en què s’estableix que la consulta haurà de ser abans del 30 de març d’aquest any, un acord arribat entre CiU i ERC.

No es pot allargar aquesta qüestió, i el resultat favorable a la creació de la comarca si aquest és el cas, permetrà que el Govern adopti la decisió definitiva d’aprovar l’avantprojecte de llei i que aquest sigui aprovat al Parlament de Catalunya.

A la meva manera de veure-ho, entenc que la decisió de cada municipi ha de ser vinculant políticament pels seus representants, i per tant, si la voluntat d’alguns municipis és el no formar part d’aquesta nova comarca, entenc que ha de sortir del projecte i aquest ha de ser modificat d’acord a la voluntat de cada un dels municipis. Cal fer una valoració política coherent a l’opinió dels ciutadans de cada municipi, només d’aquesta manera es crearà un nou Consell Comarcal i una nova comarca que tingui la legitimitat necessària, en cas contrari no seria actuar d’acord amb el dret de decidir i el dret a participar en les decisions per part de la ciutadania.

Per altra banda, espero que el Consorci del Moianès vagi funcionant fins que no es creï la comarca, i a través d’aquest escrit vull destacar la predisposició de la Generalitat i la Diputació de Barcelona per adscriure aquest Consorci en la Diputació, i perquè d’aquesta manera aquesta bona tasca que ha fet fins l’actualitat es pugui continuar, i que sigui l’òrgan que presta els serveis supramunicipals pels deu municipis que en formen part. Ja ho he dit vàries vegades la forma de funcionar el Consorci, basat amb un bon equip tècnic i la voluntat política dels alcaldes crec que ha de servir de model per visualitzar com han de funcionar els consells comarcals en el futur.

La llei de transparència

Fa pocs dies el Parlament ha aprovat la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que entrarà en vigor d’aquí sis mesos. El seu títol és un bon resum dels objectius que ambiciosament es pretenen abastar, i que posa al país en posició igualitària respecte altres països europeus avançats en qualitat democràtica.

Per això, com a diputat faig una gran valoració que al Parlament hagi aprovat una llei d’aquestes característiques, i una llei que regula moltes coses que la ciutadania demanava i que posa a l’abast les eines necessàries perquè el ciutadà tingui ple coneixement de la gestió de “la cosa pública”, facilitant-ne també la seva participació. Una llei que pretén trencar barreres i opacitats, fent la vida del que es coneix com l’administrat, és a dir, tota persona que té un vincle amb l’Administració, més simple, més àgil i prestant-li més informació.

La nova normativa presenta diversos punts claus d’especial transcendència, com per exemple, la qüestió del silenci positiu. Ara, quan l’Administració no dóna resposta a les peticions o instàncies del ciutadà, en gairebé tots els casos el silenci és negatiu, i per tant, l’Administració en desestima la sol·licitud. Amb la llei de transparència, l’Administració haurà de respondre en menys d’un mes, i a diferència d’ara, si no ho fa, la contestació s’interpretarà com un “sí”. Així, s’obliga a donar respostes a l’administrat.

Per primera vegada també, quedaran regulats els lobis o grups d’interès, per tal de normalitzar-ne les relacions vers l’Administració, emparant-se a que “és una realitat que no es pot evitar”. S’estableix un codi de conducta que han de seguir, de manera que tota activitat que desenvolupin no surti del marc legal.

Una altra de les novetats, i sempre dins la llei de protecció de dades, és la publicació dels salaris de tots els treballadors públics, així com les dietes i indemnitzacions que els hi correspon cobrar, agrupades per nivells de funcionariat. Pel que fa als membres del Govern i alts càrrecs, se’n podran conèixer les activitats i els béns també. Tots els contractes i concursos públics constaran publicats detalladament, a més de fer-se públiques les dades del que costen les campanyes de publicitat institucional en cadascun dels mitjans.

I com es garanteix el compliment d’aquesta llei? Doncs creant dos organismes perquè ho vetllin: el Portal de Transparència i la Comissió de Garantia del Dret a l’Accés a la Informació Pública. El primer és una web que té com utilitat ser la via d’accés al Registre de convenis i contractes de la Generalitat, a part d’incloure links sobre transparència d’altres ajuntaments. La Comissió és un òrgan totalment independent i actuarà com a mediador de conflictes entre ambdues parts, ciutadà i Administració. Serà l’òrgan que gestionarà les reclamacions de totes aquelles persones que hagin obtingut negatives per part de l’Administració.

Pressupostos 2015, inversions al Bages

Aquesta setmana ha entrat en el Parlament el projecte de pressupostos de l’any 2015 de la Generalitat de Catalunya. Com a diputat espero que aquests siguin uns pressupostos que es puguin arribar a aprovar, doncs són els que han de permetre recuperar la paga extra dels treballadors públics i la jornada completa i la retribució dels treballadors interins, i també són uns pressupostos positius pel Bages, que passa de tenir una inversió respecte el total de l’ 1,3% de l’any passat, a l’1,9% aquest any. De 10,9 milions d'euros el 2014 a més de 18 milions d'euros pel 2015; Inversions per exemple en desdoblar part de la C-55 i també per acabar l' Institut Cal Gravat de Manresa més moltes altres inversions a la comarca.

També vull remarcar que aquests pressupostos donen prioritat a la despesa social. Les partides destinades a salut, educació i benestar social representen el 71,2% del total del pressupost. No m’agrada comparar, però ara que d’altres formacions polítiques parlen de polítiques socials s’ha de recordar que en el darrer pressupost que va presentar el tripartit l’any 2010 destinava a polítiques socials un 67,8% del pressupost.

Ara bé, d’aquest pressupost se’n parlarà molt perquè pot suposar la recuperació de la paga de treballadors públics i interins. Es destinen 581 milions a recuperar la paga extra dels treballadors públics i la jornada completa i la retribució dels interins. Ara bé, un es pot preguntar que com és que aquest any es podran recuperar aquestes pagues.

Doncs l’explicació és la següent; Les necessitats de despesa per a l’any 2015 se situen en 22.481 milions d’euros, mentre que la disponibilitat de recursos és de 19.981 milions, això significa que falten 2.500 milions per cobrir les necessitats de despesa. El Govern no reduirà la despesa ni incrementarà la pressió fiscal i per aconseguir aquests 2.500 milions que falten es reclamarà a l’Estat el pagament de deutes històrics pendents i altres ingressos justificats. Concretament es reclamarà una vegada més a l’Estat el pagament dels 759 milions d’euros pendents de la Disposició Addicional 3a de l’Estatut i també demanarà una bestreta de 789 milions corresponent al Fons de Competitivitat de l’any 2015 i una compensació de 635 milions de l’impost sobre dipòsits bancaris, es reclamarà la compensació per l’increment del tipus de l’IVA i exigirà a l’Estat que comparteixi els ingressos addicionals que està obtenint com a conseqüència de la millora de la situació econòmica. (A més de tot això cal recordar que l’Estat va reduir en 600 milions d’euros els pagaments finalistes de l’Estat a Catalunya).

Per últim, i per la meva part, intentaré que es mantingui la inversió  prevista al Bages i vull acabar fent notar que entre els anys 2010 i 2013 la Generalitat ha fet un gran esforç per estabilitzar les seves finances. En només tres anys el dèficit s’ha reduït en 2,58 punts i s’ha reduït la despesa un 22,5% que equival a una reducció de 6.119,5 milions d’euros. Destacar que Catalunya ha fet el 15% de l’ajust fiscal de tot l’Estat quan la seva despesa és només el 5,5% del total de despesa de l’Estat.

Setmana de bones notícies

Fa mesos i fins i tot anys, que des del Govern de Catalunya i des del grup parlamentari de CiU ens trobem amb una situació política, econòmica i social que fa difícil transmetre notícies que engresquin a la ciutadania, també a la de la nostra comarca. Però aquesta setmana deixeu-me que agafant el fil del passat diumenge, el 9N, repassi un bon seguit d’actuacions que han de portar motius per una mica d’optimisme.

Com a demòcrates, el diumenge vam viure una jornada històrica, gràcies a la feinada i esforç de voluntaris i l’empenta de la gent que no es va deixar atemorir per anar a expressar la seva opinió, tot això combinat amb la determinació del Govern del país i de les nostres institucions (Parlament i ajuntaments) van fer que el procés de participació fos un dia inoblidable per molts de nosaltres, si bé que ara s’ha de fer un bon anàlisi dels resultats i de la participació.

Però aquesta setmana passada hem tingut coneixement que Iberpotash ha aprovat la inversió de 350 milions d’euros al nostre país, inversions algunes d’elles que es portaran a terme en la nostra comarca, motiu que demostra que les grans empreses continuen apostant pel nostre país i territori. Però en aquest sentit de recuperar-nos de la situació econòmica, hem de fer esment que en el Parlament de Catalunya, hem aprovat inicialment dues lleis de país que han de canviar algunes dinàmiques: una és la Llei d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei d'Ocupació de Catalunya, i el què es fa en aquesta llei és regular i adaptar l'estructura del SOC, en potencia l'atenció personalitzada i la concertació territorial amb els municipis, sindicats i organitzacions empresarials i regula i amplia els serveis que oferirà el SOC.  La segona llei és la de Llei de L’ FP (Formació Professional) que regula la formació professional al llarg de la vida i integra el conjunt d'actuacions, serveis i programes de formació i qualificació professional del sistema educatiu i de l'ocupació. La FP ha de ser un instrument bàsic  per trobar feina.

I en l’acció de Govern de la Generalitat s’ha de destacar que el Departament de Territori ha iniciat la licitació de les obres d’una nova rotonda a la C-16c a Sant Fruitós de Bages, per un import de prop de 770.000 euros i es preveu que comencin el 2015.  Aquestes obres tenen com a objectiu principal millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit en una intersecció de la C-16c al polígon industrial de la Serreta, que actualment té forma de “T”, i constarà amb la  construcció d’una rotonda que comptarà amb ramals de connexió també amb el polígon. Aquesta era una antiga demanda de les empreses situades en aquell sector.  També es continuaran amb els treballs de desdoblament de la ronda de Manresa.

Per últim, el Govern ha dit en el Parlament, que a finals d’any tindrem una proposta sobre la taula pel que fa el peatge de l’autopista C-16, Els diputats i sobretot els agents econòmics, socials i Ajuntament de Manresa l’estan esperant per valorar-la. I així mateix, el Govern s’ha compromès en elaborar els pressupostos de la Generalitat abans de final d’any, fet que ha de millorar les condicions dels treballadors públics.

En resum, i com aquesta setmana s’acredita, el país i l’economia no s’atura, i el Govern de la Generalitat tampoc. 

Garanties democràtiques

Hem celebrat aquesta setmana passada el debat de política general al Parlament, i aquesta vegada l’he viscut intensament des d’una consciència per l’acció de govern de la Generalitat en les polítiques socials en aquest últim any. La feinada en matèria educativa, sanitària, de polítiques de benestar i també d’habitatge que s’està fent potser a vegades queda eclipsada per la manca de recursos econòmics, però l’extensió i qualitat dels serveis públics que es presten han de ser posats en valor, en moments en què tenim per diversos motius unes dificultats pressupostàries mai patides per la Generalitat. Aquest any 2014 per exemple un 40% del pressupost de la Generalitat s’ha destinat a la salut, la proporció més alta dels darrers anys, o les polítiques socials destinades a ajudar a persones en risc de perdre el seu habitatge han beneficiat 30.000 famílies a Catalunya.

I en matèria de recuperació econòmica, dues dades dins l’ incertesa real actual: les empreses, autònoms i gent del país està exportant més que mai a l’estranger; i que Catalunya és la regió europea que més inversió estrangera atrau. I també jo crec que amb una idea clara des del Govern i la majoria del Parlament: no es pot augmentar més la pressió fiscal, i és impossible fer més retallades, hem tocat os.

L’altre tema que ens ha ocupat i que mediàticament ha ocupat part de les portades de la premsa és la consulta prevista pel 9 de novembre i la durada d’aquesta legislatura. El Govern i el President volen esgotar la legislatura tot donant compliment a la voluntat expressada pels ciutadans. És per això que el Govern convocarà i organitzarà la consulta del 9-N. Davant de la transcendència de les decisions que s’hauran de prendre, el President Mas ha anat remarcant que totes aquestes decisions es prendran de forma consensuada amb totes les forces polítiques que donen suporta a la consulta. La unitat de les forces polítiques que donen suport a la consulta és una de les grans fortaleses que tenim i, per tant, totes aquestes forces som igualment responsables de que la consulta pugui celebrar-se i que es faci amb totes les garanties democràtiques. En la resolució pactada entre CiU, ERC, ICV i CUP s’insta al Govern a prendre totes les resolucions oportunes i a destinar tots els recursos i mitjans tècnics i humans necessaris perquè la consulta es dugui a terme amb totes les garanties democràtiques i de participació possibles.

I quines són aquestes garanties democràtiques? Doncs les que s’estableixen en la Llei de Consultes, i per exemple significa que es puguin constituir les comissions que han de vetllar i regular el funcionament de la consulta i que vénen establertes en la llei, s’ha de garantir que totes les meses obriran i que seran formades per les persones que també preveu la llei i per tant es constitueixin legalment, s’ha de garantir que tot el dispositiu funcioni, que les persones que l’han de fer funcionar responguin i que la gent que vol votar que si es mobilitzi però que la gent del no també ho pugui fer. Aquestes garanties democràtiques les hem de consolidar nosaltres des de Catalunya i com he dit vénen emparades amb una Llei de Consultes emanada d'un parlament legítim i democràtic com és el Parlament de Catalunya. 

Agricultura al Parlament

Aquests dies hem celebrat en el Parlament de Catalunya un debat monogràfic sobre agricultura i el món rural. El meu resum és que malgrat les dificultats actuals que tots coneixem, el món rural (i l’agricultura i la ramaderia en concret) ens porta elements per la confiança.

Com va dir el President, tenim un camp a casa nostra, al Bages i a Catalunya en general, no gaire subvencionat, en contra del què algunes vegades s’ha dit. Es pot dir que de mitjana el finançament que té un pagès a Catalunya és un 50 % inferior al que té de subvenció un pagès espanyol, i 2/3 parts inferior al que té un pagès alemany. Per tant, podem resumir que el nostre camp és un camp productiu i eficient, perquè amb menys subvencions fa molt.

L’altre fet que desperta confiança, és la solidesa malgrat els moments, de la indústria agroalimentària catalana; una indústria distribuïda arreu de Catalunya i que segurament al Bages encara hem d’explotar més, malgrat que en tenim alguns projectes interessants.

S’han aprovat vàries resolucions que m’agradaria destacar: Una part de les mateixes es refereixen a la creació d'estructures d'Estat que necessitem; Per exemple legislar per crear una Mesa interprofessional agroalimentària catalana que no sigui la Mesa Estatal on els interessos catalans queden molt difuminats, també reforçar l'Autoritat Catalana de la Competència i l'Agència Catalana de Consum perquè es converteixin en veritables instruments de control, i sobretot s’ha aprovat impulsar campanyes de promoció de productes de proximitat, de denominació d'origen i ecològics.

Per acabar, també cal esmentar en el tema del Pla de Desenvolupament Rural, que és el gran instrument per desenvolupar tota la política agrària. L’Estat també ha pres decisions en aquest últim període que afecten al nostre camp. Va reduir les seves aportacions en un 74% , però es queda per exemple 240 milions d’euros per fer un PDR Estatal, quan aquests diners haurien d’anar a les comunitats autònomes que tenen les competències exclusives. Per completar les aportacions que no venen de l’Estat, cal dir que aquest any la Generalitat passarà d’aportar el 42% d’aquest Pla, al 50%. La Generalitat cada cop participa més en el finançament del món agrari català, a mesura que l’Estat va reduint.

Dos comentaris finals, s’ha aprovat que s'instrueixi als Mossos d'Esquadra perquè, en cas de robatori en una explotació agrària, no només es tingui en consideració, a l'avaluar els danys, el cost del material robat, sinó també l'impacte econòmic per no poder continuar amb l'explotació a resultes dels objectes sostrets, i també un tema que afecta a molta gent d’aquesta comarca, s’ha aprovat revisar les normes urbanístiques en masies i petits nuclis rurals, en el marc de la futura Llei de territori i fomentar l'accés a l'habitatge amb l'objectiu de facilitar l'arrelament dels joves al món rural i evitar el despoblament.

Turisme comarcal

Aquesta setmana ha nascut formalment “Bages Turisme”, una organització especial sense personalitat jurídica, o sigui, que no és un altre organisme públic, sinó que és una organització dins el propi Consell Comarcal del Bages però diferenciada d’aquest, i és formada pels ajuntaments de la comarca del Bages, per empreses privades, entitats sense ànim de lucre, d’agents econòmics i socials així  com també d’entitats no territorials, d’organitzacions i d’associacions representatives del Bages i  de Catalunya de l’àmbit turístic.

La gestió turística comarcal al Bages es troba en un procés de reestructuració, a causa que la Diputació de Barcelona, quan va començar-hi a governar Convergència i Unió, va decidir que els diferents Consorcis de turisme a la comarca, com podia ser el Consorci de Promoció Turística del Cardener, el Consorci de Promoció Turística de les Valls del Montcau o el Consorci del Bages Sud que a part feia d’altres activitats, havien d’agrupar-se en una sola entitat a la comarca, i per això neix Bages Turisme. A més també agruparà les polítiques turístiques que portava a terme el Consell Comarcal i també l’Ajuntament de Manresa. Bages Turisme racionalitza l’administració en tot allò referent al turisme, i ha de simplificar que tots els agents del territori tinguin un referent clar del nostre turisme.

Personalment sempre he defensat davant les diferents institucions que en aquest ens havia de ser-hi l’Ajuntament de Manresa perquè aquest fes polítiques de turisme d’acord amb el resta de la comarca, i també sempre he insistit que no només havia de ser un ens format per ajuntaments sinó que les altres entitats que hi seran presents era el què donaria sentit aquesta eina.

La finalitat de Bages Turisme serà la planificació, la gestió i la promoció del turisme a la comarca, i des d’aquí vull felicitar per la creació d’aquest nou ens a l’Ajuntament de Manresa, als Ajuntament de la comarca, a l’equip de govern del Consell Comarcal del Bages, i també els diferents grups polítics comarcals, felicitar-los per la voluntat de crear aquest nou ens que ha de donar un nou impuls al turisme a la nostra comarca, un sector clau de la nostra economia.