Catalans emprenedors

Fa pocs dies vaig visitar una empresa que té un nom complicat, “Cohitech”. Una empresa formada per un emprenedor que ha sabut crear al seu voltant un equip humà i professional amb un ADN propi i il·lustrador del que significa l’emprenedoria catalana.

S’ha implantat en un municipi que sempre ha vetllat per la seva activitat empresarial, Balsareny. I a partir d’aquí, al voltant d’una idea ha aconseguit crear i fabricar un producte únic, que li està comportant una ràpida comercialització internacional, exportant amb molt poc temps a més de vint països.

La seva raó de ser es fonamenta en ser una empresa especialitzada en el sector de la salut femenina, desenvolupant un avançat procés productiu i un gran coneixement del cotó que ha fet que hagi adquirit una tecnologia pròpia, inventant màquines i aconseguint tot una gamma de productes que els estan permetent ser referència en el sector. Actualment l’empresa està arribant als vint treballadors, i si no hi ha cap contratemps, es poden crear sostingudament més llocs de treball.

Han situat de cop i volta la seva empresa en el món, demostrant que l’enginy i la voluntat creativa dels catalans és un fet que encara existeix. L’exemple de Cohitech ens fa tenir clar que sortirem del sotrac en què ens trobem amb la recepta que fan servir ells: esforç, treball, sacrifici, visió, creativitat i, sobretot, internacionalització.

És per tot ells que necessitem una administració àgil, ràpida i còmplice d’aquests projectes que creen tanta riquesa en el territori.

Per últim, tan sols afegir que el millor de l’empresa és que el seu exemple d’emprenedoria catalana està escampada arreu de Catalunya. Una emprenedoria que hem de protegir tots plegats, i que el govern de la Generalitat n'està conscienciat, i per això, vol instar una llei específica per ells que es portarà a tramitació parlamentària ben aviat i que ha de permetre que qui es llanci amb un projecte pugui tenir una administració que els ajudi, que no els aturi, i que se senti orgullosa de la gent que mou el país.

Un resum del meu primer any com a diputat al Parlament

Ha estat un any dur pel grup de Convergència i Unió en el Parlament de Catalunya, però la duresa no ens fa perdre l’objectiu que perseguim des del primer dia d’aquesta legislatura sense parar; Treure Catalunya de l’atzucac  a on es troba, tan econòmicament com nacionalment.

El President Mas va ser investit únicament amb els vots favorables de Convergència i Unió i amb l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya, i amb els vots contraris de tots els altres partits. I en aquest primer any el President es va marcar com a objectius clars dos plans de xoc que s’han aconseguit tirar endavant.

El primer, aprovar el pressupost del 2011 i el 2012. Han estat dos pressupostos austers i que tenen com a principal objectiu reconduir la delicada situació que travessen les finances de la Generalitat. Aquests no són els pressupostos que el Govern i CiU hagués volgut presentar, però són els que el país necessita per reduir els nivells insostenibles de deute que s’ha anat acumulant durant els darrers anys i sanejar l’economia per sortir reforçats de la crisi econòmica. Uns pressupostos que en el què les polítiques socials guanyen pes respecte del Pressupost 2010. Tant el 2011 com el 2012 més de 70% es destinen a recursos pels  departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família. Aquests dos pressupostos que s’han conegut com els de les retallades han estat aprovats amb l’abstenció del Partit Popular de Catalunya.

Els ajustos o “retallades” no han estat gens agradables per la ciutadania i menys pel govern que les ha de presentar i defensar, però l’alt deute i la baixada d’ingressos han fet que no hi hagués alternativa. Bé, l’alternativa si que hi és, es podria haver optat per continuar endeutant-nos com fan països de la resta del món, però dins la Unió Europea i complint els paràmetres del deute que venen marcats per Europa, fa que no hi hagi alternativa per aquests pressupostos i per la política econòmica del Govern.

El segon pla de xoc; Canviar la mentalitat de l’administració pública catalana. Volem i som conscients que s’ha de simplificar i racionalitzar l’administració, i també que no podíem perdre temps perquè els ciutadans i sobretot les empreses necessiten reformes ràpides a l’administració per fer-la més austera i sobretot més àgil. Per això van néixer les lleis òmnibus que han acabat sent cinc lleis tramitades en el Parlament que cada una d’elles modifica moltes lleis, i que són un primer pla de shock per reformar l’administració. Es simplifiquen procediments i tràmits, i s’eliminen organismes públics. Aquesta gran reforma s’ha fet amb aquest primer any de legislatura, i és l’inici del veritable canvi i reforma que necessita l’administració. Aquestes cinc grans lleis van ser aprovades amb el suport puntual per cada reforma de diferents partits. Per exemple en una llei ens podem trobar que va ser aprovada la tercera part dels articles amb el vot favorable d’Esquerra, d’altres articles amb el vot favorable del Partit Popular, i d’altres amb el Partit Socialista. Fins i tot alguns articles amb Iniciativa.

Nacionalment, la proposta del pacte fiscal uneix a tots els catalans i catalanes, i per això el President Mas amb el màxim suport de la societat civil planteja i plantejarà amb més força davant el Govern de Rajoy el concert econòmic, entenent que la proposta que sortirà de Catalunya ha de ser clara, nítida i poc interpretable i negociable, el Parlament ha treballat bé el pacte fiscal que es plantejarà i la resposta de Madrid haurà de ser positiva o negativa.

Sóc d’aquells que pensa que el Partit Popular no li serà fàcil esgrimir arguments per negar el pacte fiscal a Catalunya, i no obstant, si la negativa és un fet, durant l’estiu i tardor d’aquest mateix any el President Mas i Catalunya haurà de respondre amb fermesa. I n’estic segur que ho farem, tan el Govern català, com Convergència i Unió com tots els altres partits polítics catalans. 

Ha estat un any intens però això només ha fet que començar, venen anys complicats per endavant, i no podem fallar. Cal donar respostes, i malgrat que costin, les hem de trobar. Si no és així, tota la feinada no haurà valgut la pena.

Una situació dramàtica

La travessia pel desert va ser dura, però creieu-me quan us dic que la quimera de dirigir un país econòmicament malmès com el nostre, és d'una complexitat inhòspita. Com deia Martí i Pol, "tenim a penes el que tenim i prou". I no seria lògic, ni coherent, ni honest per part dels que estem al servei del país, intentar maquillar unes xifres, una realitat, que dia rere dia cau pel seu propi pes. Per això, el pressupost per aquest 2012, toca altra vegada que sigui un pressupost real, poc agradable si ho voleu, lluny de generositats i abundàncies, avui, gairebé utòpiques.

Quin sentit de responsabilitat tindria un govern que ens posés sobre la taula un pressupost popularment satisfactori però que a la llarga ens condemnés a una situació encara més caòtica de la que estem vivint? I això tan simple però al mateix temps tan fàcilment incomprensible, és el que ens esmercem a fer entendre, des de la més absoluta sinceritat i transparència. Per aquest motiu, és realment d'agrair quan topes amb ajuntaments i altres ens, amb l'empatia necessària, fent-se corresponsables de les decisions i accions a emprendre per part de la Generalitat, sovint difícils però també valentes, prioritzant enormement les necessitats dels ciutadans. L'Ajuntament de Manresa n'és un gran exemple.

I és que si ens endinsem en els comptes de la Generalitat, ens adonarem que no és exagerat qualificar la situació com a dramàtica. És angoixant veure que el Govern de la Generalitat encara ha de fer front a més de 440 milions d’euros en pagaments d’inversions del Govern Tripartit a la comarca del Bages. Per una banda, la Generalitat té pendents de pagaments 6,1 M€ d’inversions realitzades a la comarca que van ser costejades amb mètodes de finançament diferits, com ara el mètode alemany. Malgrat tot, durant el 2011 el Govern ja ha aconseguit tornar gairebé 2,7 M€ pendents per aquest concepte. Per altra banda, pel que fa a inversions en infraestructures i equipaments del sector públic, els quals s’han fet mitjançant concessions, drets de superfície i altres tipus de finançament diferits, la Generalitat té en aquests moments pendents de pagament 421,0 M€. Val a dir que en l’últim any ja s'han tornat 11 M€ corresponents a la nostra comarca.

A grosso modo, aquest any les inversions al Bages són aproximadament de 22 M€, o sigui, només un 5% de la quantitat que es deu. D’aquests 22 M€ que es destinen aquest any,  el 50% de les inversions van per inversions a ensenyament i el 20% en inversions de salut.

Dit això, ara el que cal és prendre mesures si volem que Catalunya i el Bages no s'hipotequin encara més i no caure en un espiral de deutes del qual ja no vegem la sortida. Cal fer-ho pel país, per nosaltres i, sobretot, per les generacions futures; doncs no podem permetre que la nostra herència siguin els plats trencats d'un present que encara està a les nostres mans.

Els pressupostos de la Generalitat

Diuen que les adversitats, els temps complicats, uneixen a les persones per lluitar conjuntament a favor d'una causa. És per això que em preocupa veure com, lamentablement, al nostra país no és així. Potser perquè es prioritzen interessos de partit i de com treure'n suc de tot plegat.

Sabent això i posant exemples concrets, potser no m'hauria de sobtar quan uns s'aferren a l'argument que CiU manté un pacte estable amb el PP (cal recordar tots els acords que hi ha hagut entre ells i el PSC?), mentre altres tenen la necessitat imperativa d'obstaculitzar l'aprovació d'un text tan important com els pressupostos, portant-ne la llei d'acompanyament al Consell de Garanties Estatutàries, gest que suposarà un cost de 50 milions d'euros per a les arques públiques. I tot això està passant ara, en un context en que des del Govern de la Generalitat demana esforç i sacrifici al conjunt de la població; en que, per responsabilitat, no s'han pogut presentar els pressupostos que s'haurien volgut; en un marc en que la renúncia, les decisions a contracor i les negatives hi han sigut, malauradament, ben presents.

Entenc que hi ha molta gent que es preguntarà "calia un pacte amb el PP?". Jo els hi diria que es preguntessin "calia tirar el país endavant?". La única mà estesa que es va trobar, amb la voluntat clara de tancar aquest acord va ser el d’aquesta formació, que va estar disposada a abstenir-se en els pressupostos. Tal com he dit, han estat temps de renúncies, però aquest pacte, important però puntual, en cap cas significa que ens allunyem a les nostres prioritats nacionals i a la nostra concepció de país, el qual ha de caminar cap a la independència i cap a un model propi de país.

El temps em donarà la raó quan dic que decisions qüestionades i difícils a curt termini, són sovint les encertades a la llarga. Però com diu el meu company diputat Jordi Turull: "no ens preocupen les properes eleccions, ens preocupen les properes generacions." I malgrat totes les oposicions, aquests pressupostos asseguren l'estructura central de l'estat del benestar, alhora que permeten complir amb els objectius del dèficit que fixa la Unió Europea.

Qui, més que el propi Govern de la Generalitat, estaria orgullós i satisfet d'obrir hospitals, inaugurar escoles, construir carreteres, atorgar noves subvencions cada dia i fomentar el progrés. Tanmateix, no podem inventar una prosperitat que no tenim. El que sí que podem fer, ara, avui i aquí, és començar-la a crear; començar a fer el que toca.

La feina ben feta

Feia dies que volia escriure aquest article, i ara crec que és un bon moment per fer-ho. Molts cops els articles d’opinió serveixen per mostrar el nostre desacord o denunciar fets, però el d’avui és un article de reconeixement a la feina ben feta.

Aquests últims mesos l’ajuntament de Sant Mateu de Bages ha aprovat un projecte de Restauració d’activitat extractiva d’argila mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats al seu terme municipal. L’Alcalde Ribera i el seu municipi sembla que tenen clar i així ho han fet constar que aposten per aquest projecte que ha de comptar amb l’aprovació de la Generalitat de Catalunya. No obstant, al tractar-se d’un projecte que es planteja a prop del nucli de Callús, en aquesta segona població hi ha hagut una preocupació per la incidència d’aquest projecte.

És en aquest punt on vull deixar constància de l’esforç i la coherència de l’Alcalde Enric Vall de Vilaramó i el seu equip de govern, que han sabut en tot moment defensar els interessos del seu ajuntament amb l’absolut respecte a l’autonomia municipal de Sant Mateu de Bages. L’Alcalde de Callús no ha caigut en titulars fàcils, amb postures tancades, ni en enfrontaments, no ho ha fet amb els veïns del seu poble ni amb l’ajuntament veí. Ara bé, sempre ha estat fidel defensant els interessos del seu poble en aquest projecte, i n’estic segur que així farà fins al final.

Així mateix m’agradaria remarcar la bona feina que està fent l’equip de govern de Callús a l’ajuntament, no ho tenia fàcil CiU en aquest municipi després de varies legislatures sense equip ni presència, i aconseguint cinc dels nous regidors en les eleccions estan governant amb coherència, bon fer i diligència al municipi, i aportant un cert grau d’estabilitat a un ajuntament que en els últims quatre anys va tenir tres alcaldes diferents. Per part de la regidora d’hisenda s’està portant una tasca important de racionalització de la despesa i estudi dels costos en el pressupost municipal que ha de portar a deixar un ajuntament endreçat econòmicament, i que ha de permetre continuar garantint els serveis que presten les regidories de l’Ajuntament encapçalades per la  Rosa, el Ferran, l’Àngela i la Sílvia com a regidors de govern.

Molt sovint fem servir tòpics en política, i molt sovint menyspreem la política, però us puc ben assegurar que l’Alcalde de Callús amb només mig any al capdavant de l’ajuntament ha demostrat ser un exemple de feina ben feta, de coherència,  d’il•lusió, i sobretot de generositat pel seu municipi i pel país. El partit el qual representa ens en sentim orgullosos. I és que no és fàcil submergir-se intensament amb la política amb només sis mesos com ho ha fet l’Alcalde i també els regidors que l’acompanyen, regidors que són gent jove i preparada,  esperançada en un Callús millor.

La importància del Consell d'Alcaldes

La Llei d'Organització Comarcal de Catalunya estableix que el consell d'alcaldes és un organisme integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca perquè informi el Consell Comarcal de les propostes que siguin d'interès per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovació del ple del Consell Comarcal. La llei estableix que el Consell d'Alcaldes ha d'emetre prèviament un informe sobre diferents qüestions, entre les quals l'aprovació del programa d'actuació comarcal, l'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances, els acords sobre la creació i l'establiment dels serveis comarcals, i d'altres temes que venen relacionats amb el Bages.

Per tant, el Consell d'Alcaldes és un òrgan important, on tots els 35 alcaldes haurien de trobar un marc idoni per expressar les seves inquietuds i preocupacions, un òrgan que hauria de servir per dirigir i liderar el Bages, doncs sóc partidari que els principals actors polítics de la comarca són els alcaldes i alcaldesses dels municipis i són els que tenen la força per aplicar mesures que es decideixin a nivell comarcal. Sense la complicitat dels alcaldes i alcaldesses, el Bages no avançarà conjuntament.

Estem davant un òrgan que hauria de ser operatiu i que tots els alcaldes, els de CiU, els d'ERC, els del PSC, el de la CUP i els quatre independents s'hi haurien de trobar còmodes per intercanviar idees i fer propostes conjuntes representant el territori.

Constato amb preocupació que fa anys que això no és així, o que no es percep així per part de la ciutadania i per part dels alcaldes, i aquest fet ve motivat perquè es té la sensació que és un òrgan més dins l'estructura comarcal, al costat del Consell Comarcal, al costat dels múltiples consorcis i mancomunitats comarcals. És més, aquests dies constato que molta gent del carrer desconeixia dit òrgan.

M'agradaria que això no fos així, que el Consell d'Alcaldes fos un òrgan on els alcaldes i alcaldesses manifestin les seves idees i s'acordin actuacions conjuntes. Per aquest motiu el meu partit creu que s'ha de reformular la manera de funcionar i estructurar el citat consell, i també creu que la persona que ha de liderar els alcaldes de la comarca sigui un alcalde de consens triat entre els trenta-cinc alcaldes, independentment del partit que sigui aquest.

S'ha de tenir en compte que la majoria d'alcaldes de la comarca, 15 de CiU i 4 alcaldes independents, en total 19 dels 35, no es troben dins el govern del Consell Comarcal que actualment està format pel tripartit, i per tant, d'alguna manera aquesta majoria d'alcaldes entre ells els de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada han de poder intervenir en les decisions comarcals, i el Consell d'Alcaldes és un marc idoni per fer-ho.

És el moment que el Bages siguem pioners amb la manera de funcionar del consell d'alcaldes, ja que en cas contrari i si es continua amb la mateixa dinàmica considero que aquest és un òrgan poc necessari i prescindible. Entenc que és urgent que la comarca tingui la complicitat dels seus trenta-cinc alcaldes.

Lectures i turisme al Bages catalanista

A l’estiu és un bon moment per llegir, i aquests dies m’acabo de llegir dos llibres que m’han regalat amics. El primer és un llibre per consultar que s’anomena “Cartografia de Cardona”, i el segon s’anomena “La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714).

La cartografia del castell de Cardona, és un llibre que recull tots els mapes del castell de Cardona que es coneixen entre els anys 1717 i 1858. La publicació, constitueix una aportació formidable a la història de la fortalesa cardonina. Es tracta d'un total de 114 plànols que permetran aprofundir en el coneixement de l'origen, l'evolució de les estructures arquitectòniques, els elements defensius més rellevants i l'estructura i posició geogràfica estratègica des del punt de vista militar. Una gran obra impulsada per l’anterior Ajuntament de Cardona que constitueix una posada en valor del castell que millor simplifica la història del nostre país. Conèixer la història de Cardona és conèixer la història de Catalunya, i els bagencs tenim la immensa sort de tenir-ho a la comarca.

El segon llibre narra la què fou la darrera victòria militar d'un exèrcit de Catalunya. La batalla de Talamanca fou un combat de la Guerra de Successió que tingué lloc a l'actual municipi de Talamanca, els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre l'exèrcit del Principat de Catalunya i el Reial exèrcit de Felip V. L’exèrcit català comandat pel Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, que comandava les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona va aconseguir la victòria sobre les tropes borbòniques i la retirada d'aquestes fins a Sabadell. Després d’aquesta batalla guanyada, decidiren anar en auxili dels defensors de Barcelona, trencant el setge, però com bé sabem, no ho aconseguiren. Aquest any passat l’Ajuntament de Talamanca ha alçat un monument a tocar del Castell, que rememora aquella batalla i que homenatja aquells homes que van defensar les nostres llibertats. Visitar el Castell, el monument i el poble de Talamanca es converteix en un privilegi.

Un dels catalans que lluitava a Barcelona, era Rafael Casanova, Conseller en Cap (1713-1714) del Consell de Cent, que va liderar la resistència dels barcelonins. La seva casa natal a Moià és la casa museu que fa molts anys que rep moltíssims visitants.

Aquestes dos lectures només són una prova de la gran importància que té la nostra comarca en la història de la nostra nació, però tenim molts més elements dignes a destacar. Per exemple, el Monestir de Sant Benet de Bages, tan conegut perquè avui en dia constitueix un dels principals atractius turístics de la nostra comarca. És una abadia benedictina fundada pels voltants de l’any 960 i és contemporània a la marca hispànica. O bé que la nostra comarca està plena de colònies tèxtils a tocar del Llobregat i el Cardener. Ara l’equipament del CAT Sallent que està dedicat a la industrialització i a l'obrerisme català, promociona el turisme industrial en el nostre territori.

Per últim no podem oblidar que a la nostra capital, a Manresa, a l'any 1892 al Saló de Plens s'hi aprovaren les cèlebres Bases de Manresa: primera formulació constitucional del catalanisme polític.

Els exemples de la vinculació del nostre territori amb la història de Catalunya són constants, i ara no acabaríem amb la llista d’exemples, però m’agradaria que com a bagencs i bagenques fóssim capaços d’utilitzar aquest immens llegat per explotar-lo i atreure tot el turisme possible, a més de remarcar que el Bages per la nostra història, el nostre dinamisme i la nostra situació geogràfica (al bell mig de Catalunya) siguem referents del catalanisme actual.