Diuen que les adversitats, els temps complicats, uneixen a les persones per lluitar conjuntament a favor d'una causa. És per això que em preocupa veure com, lamentablement, al nostra país no és així. Potser perquè es prioritzen interessos de partit i de com treure'n suc de tot plegat.
Sabent això i posant exemples concrets, potser no m'hauria de sobtar quan uns s'aferren a l'argument que CiU manté un pacte estable amb el PP (cal recordar tots els acords que hi ha hagut entre ells i el PSC?), mentre altres tenen la necessitat imperativa d'obstaculitzar l'aprovació d'un text tan important com els pressupostos, portant-ne la llei d'acompanyament al Consell de Garanties Estatutàries, gest que suposarà un cost de 50 milions d'euros per a les arques públiques. I tot això està passant ara, en un context en que des del Govern de la Generalitat demana esforç i sacrifici al conjunt de la població; en que, per responsabilitat, no s'han pogut presentar els pressupostos que s'haurien volgut; en un marc en que la renúncia, les decisions a contracor i les negatives hi han sigut, malauradament, ben presents.
Entenc que hi ha molta gent que es preguntarà "calia un pacte amb el PP?". Jo els hi diria que es preguntessin "calia tirar el país endavant?". La única mà estesa que es va trobar, amb la voluntat clara de tancar aquest acord va ser el d’aquesta formació, que va estar disposada a abstenir-se en els pressupostos. Tal com he dit, han estat temps de renúncies, però aquest pacte, important però puntual, en cap cas significa que ens allunyem a les nostres prioritats nacionals i a la nostra concepció de país, el qual ha de caminar cap a la independència i cap a un model propi de país.
El temps em donarà la raó quan dic que decisions qüestionades i difícils a curt termini, són sovint les encertades a la llarga. Però com diu el meu company diputat Jordi Turull: "no ens preocupen les properes eleccions, ens preocupen les properes generacions." I malgrat totes les oposicions, aquests pressupostos asseguren l'estructura central de l'estat del benestar, alhora que permeten complir amb els objectius del dèficit que fixa la Unió Europea.
Qui, més que el propi Govern de la Generalitat, estaria orgullós i satisfet d'obrir hospitals, inaugurar escoles, construir carreteres, atorgar noves subvencions cada dia i fomentar el progrés. Tanmateix, no podem inventar una prosperitat que no tenim. El que sí que podem fer, ara, avui i aquí, és començar-la a crear; començar a fer el que toca.
dimarts, 28 de febrer del 2012
dimecres, 18 de gener del 2012
La feina ben feta
Feia dies que volia escriure aquest article, i ara crec que és un bon moment per fer-ho. Molts cops els articles d’opinió serveixen per mostrar el nostre desacord o denunciar fets, però el d’avui és un article de reconeixement a la feina ben feta.
Aquests últims mesos l’ajuntament de Sant Mateu de Bages ha aprovat un projecte de Restauració d’activitat extractiva d’argila mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats al seu terme municipal. L’Alcalde Ribera i el seu municipi sembla que tenen clar i així ho han fet constar que aposten per aquest projecte que ha de comptar amb l’aprovació de la Generalitat de Catalunya. No obstant, al tractar-se d’un projecte que es planteja a prop del nucli de Callús, en aquesta segona població hi ha hagut una preocupació per la incidència d’aquest projecte.
És en aquest punt on vull deixar constància de l’esforç i la coherència de l’Alcalde Enric Vall de Vilaramó i el seu equip de govern, que han sabut en tot moment defensar els interessos del seu ajuntament amb l’absolut respecte a l’autonomia municipal de Sant Mateu de Bages. L’Alcalde de Callús no ha caigut en titulars fàcils, amb postures tancades, ni en enfrontaments, no ho ha fet amb els veïns del seu poble ni amb l’ajuntament veí. Ara bé, sempre ha estat fidel defensant els interessos del seu poble en aquest projecte, i n’estic segur que així farà fins al final.
Així mateix m’agradaria remarcar la bona feina que està fent l’equip de govern de Callús a l’ajuntament, no ho tenia fàcil CiU en aquest municipi després de varies legislatures sense equip ni presència, i aconseguint cinc dels nous regidors en les eleccions estan governant amb coherència, bon fer i diligència al municipi, i aportant un cert grau d’estabilitat a un ajuntament que en els últims quatre anys va tenir tres alcaldes diferents. Per part de la regidora d’hisenda s’està portant una tasca important de racionalització de la despesa i estudi dels costos en el pressupost municipal que ha de portar a deixar un ajuntament endreçat econòmicament, i que ha de permetre continuar garantint els serveis que presten les regidories de l’Ajuntament encapçalades per la Rosa, el Ferran, l’Àngela i la Sílvia com a regidors de govern.
Molt sovint fem servir tòpics en política, i molt sovint menyspreem la política, però us puc ben assegurar que l’Alcalde de Callús amb només mig any al capdavant de l’ajuntament ha demostrat ser un exemple de feina ben feta, de coherència, d’il•lusió, i sobretot de generositat pel seu municipi i pel país. El partit el qual representa ens en sentim orgullosos. I és que no és fàcil submergir-se intensament amb la política amb només sis mesos com ho ha fet l’Alcalde i també els regidors que l’acompanyen, regidors que són gent jove i preparada, esperançada en un Callús millor.
Aquests últims mesos l’ajuntament de Sant Mateu de Bages ha aprovat un projecte de Restauració d’activitat extractiva d’argila mitjançant el rebliment amb bales de materials adequats al seu terme municipal. L’Alcalde Ribera i el seu municipi sembla que tenen clar i així ho han fet constar que aposten per aquest projecte que ha de comptar amb l’aprovació de la Generalitat de Catalunya. No obstant, al tractar-se d’un projecte que es planteja a prop del nucli de Callús, en aquesta segona població hi ha hagut una preocupació per la incidència d’aquest projecte.
És en aquest punt on vull deixar constància de l’esforç i la coherència de l’Alcalde Enric Vall de Vilaramó i el seu equip de govern, que han sabut en tot moment defensar els interessos del seu ajuntament amb l’absolut respecte a l’autonomia municipal de Sant Mateu de Bages. L’Alcalde de Callús no ha caigut en titulars fàcils, amb postures tancades, ni en enfrontaments, no ho ha fet amb els veïns del seu poble ni amb l’ajuntament veí. Ara bé, sempre ha estat fidel defensant els interessos del seu poble en aquest projecte, i n’estic segur que així farà fins al final.
Així mateix m’agradaria remarcar la bona feina que està fent l’equip de govern de Callús a l’ajuntament, no ho tenia fàcil CiU en aquest municipi després de varies legislatures sense equip ni presència, i aconseguint cinc dels nous regidors en les eleccions estan governant amb coherència, bon fer i diligència al municipi, i aportant un cert grau d’estabilitat a un ajuntament que en els últims quatre anys va tenir tres alcaldes diferents. Per part de la regidora d’hisenda s’està portant una tasca important de racionalització de la despesa i estudi dels costos en el pressupost municipal que ha de portar a deixar un ajuntament endreçat econòmicament, i que ha de permetre continuar garantint els serveis que presten les regidories de l’Ajuntament encapçalades per la Rosa, el Ferran, l’Àngela i la Sílvia com a regidors de govern.
Molt sovint fem servir tòpics en política, i molt sovint menyspreem la política, però us puc ben assegurar que l’Alcalde de Callús amb només mig any al capdavant de l’ajuntament ha demostrat ser un exemple de feina ben feta, de coherència, d’il•lusió, i sobretot de generositat pel seu municipi i pel país. El partit el qual representa ens en sentim orgullosos. I és que no és fàcil submergir-se intensament amb la política amb només sis mesos com ho ha fet l’Alcalde i també els regidors que l’acompanyen, regidors que són gent jove i preparada, esperançada en un Callús millor.
divendres, 23 de setembre del 2011
La importància del Consell d'Alcaldes
La Llei d'Organització Comarcal de Catalunya estableix que el consell d'alcaldes és un organisme integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca perquè informi el Consell Comarcal de les propostes que siguin d'interès per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovació del ple del Consell Comarcal. La llei estableix que el Consell d'Alcaldes ha d'emetre prèviament un informe sobre diferents qüestions, entre les quals l'aprovació del programa d'actuació comarcal, l'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances, els acords sobre la creació i l'establiment dels serveis comarcals, i d'altres temes que venen relacionats amb el Bages.
Per tant, el Consell d'Alcaldes és un òrgan important, on tots els 35 alcaldes haurien de trobar un marc idoni per expressar les seves inquietuds i preocupacions, un òrgan que hauria de servir per dirigir i liderar el Bages, doncs sóc partidari que els principals actors polítics de la comarca són els alcaldes i alcaldesses dels municipis i són els que tenen la força per aplicar mesures que es decideixin a nivell comarcal. Sense la complicitat dels alcaldes i alcaldesses, el Bages no avançarà conjuntament.
Estem davant un òrgan que hauria de ser operatiu i que tots els alcaldes, els de CiU, els d'ERC, els del PSC, el de la CUP i els quatre independents s'hi haurien de trobar còmodes per intercanviar idees i fer propostes conjuntes representant el territori.
Constato amb preocupació que fa anys que això no és així, o que no es percep així per part de la ciutadania i per part dels alcaldes, i aquest fet ve motivat perquè es té la sensació que és un òrgan més dins l'estructura comarcal, al costat del Consell Comarcal, al costat dels múltiples consorcis i mancomunitats comarcals. És més, aquests dies constato que molta gent del carrer desconeixia dit òrgan.
M'agradaria que això no fos així, que el Consell d'Alcaldes fos un òrgan on els alcaldes i alcaldesses manifestin les seves idees i s'acordin actuacions conjuntes. Per aquest motiu el meu partit creu que s'ha de reformular la manera de funcionar i estructurar el citat consell, i també creu que la persona que ha de liderar els alcaldes de la comarca sigui un alcalde de consens triat entre els trenta-cinc alcaldes, independentment del partit que sigui aquest.
S'ha de tenir en compte que la majoria d'alcaldes de la comarca, 15 de CiU i 4 alcaldes independents, en total 19 dels 35, no es troben dins el govern del Consell Comarcal que actualment està format pel tripartit, i per tant, d'alguna manera aquesta majoria d'alcaldes entre ells els de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada han de poder intervenir en les decisions comarcals, i el Consell d'Alcaldes és un marc idoni per fer-ho.
És el moment que el Bages siguem pioners amb la manera de funcionar del consell d'alcaldes, ja que en cas contrari i si es continua amb la mateixa dinàmica considero que aquest és un òrgan poc necessari i prescindible. Entenc que és urgent que la comarca tingui la complicitat dels seus trenta-cinc alcaldes.
Per tant, el Consell d'Alcaldes és un òrgan important, on tots els 35 alcaldes haurien de trobar un marc idoni per expressar les seves inquietuds i preocupacions, un òrgan que hauria de servir per dirigir i liderar el Bages, doncs sóc partidari que els principals actors polítics de la comarca són els alcaldes i alcaldesses dels municipis i són els que tenen la força per aplicar mesures que es decideixin a nivell comarcal. Sense la complicitat dels alcaldes i alcaldesses, el Bages no avançarà conjuntament.
Estem davant un òrgan que hauria de ser operatiu i que tots els alcaldes, els de CiU, els d'ERC, els del PSC, el de la CUP i els quatre independents s'hi haurien de trobar còmodes per intercanviar idees i fer propostes conjuntes representant el territori.
Constato amb preocupació que fa anys que això no és així, o que no es percep així per part de la ciutadania i per part dels alcaldes, i aquest fet ve motivat perquè es té la sensació que és un òrgan més dins l'estructura comarcal, al costat del Consell Comarcal, al costat dels múltiples consorcis i mancomunitats comarcals. És més, aquests dies constato que molta gent del carrer desconeixia dit òrgan.
M'agradaria que això no fos així, que el Consell d'Alcaldes fos un òrgan on els alcaldes i alcaldesses manifestin les seves idees i s'acordin actuacions conjuntes. Per aquest motiu el meu partit creu que s'ha de reformular la manera de funcionar i estructurar el citat consell, i també creu que la persona que ha de liderar els alcaldes de la comarca sigui un alcalde de consens triat entre els trenta-cinc alcaldes, independentment del partit que sigui aquest.
S'ha de tenir en compte que la majoria d'alcaldes de la comarca, 15 de CiU i 4 alcaldes independents, en total 19 dels 35, no es troben dins el govern del Consell Comarcal que actualment està format pel tripartit, i per tant, d'alguna manera aquesta majoria d'alcaldes entre ells els de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada han de poder intervenir en les decisions comarcals, i el Consell d'Alcaldes és un marc idoni per fer-ho.
És el moment que el Bages siguem pioners amb la manera de funcionar del consell d'alcaldes, ja que en cas contrari i si es continua amb la mateixa dinàmica considero que aquest és un òrgan poc necessari i prescindible. Entenc que és urgent que la comarca tingui la complicitat dels seus trenta-cinc alcaldes.
dilluns, 5 de setembre del 2011
Lectures i turisme al Bages catalanista
A l’estiu és un bon moment per llegir, i aquests dies m’acabo de llegir dos llibres que m’han regalat amics. El primer és un llibre per consultar que s’anomena “Cartografia de Cardona”, i el segon s’anomena “La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714).
La cartografia del castell de Cardona, és un llibre que recull tots els mapes del castell de Cardona que es coneixen entre els anys 1717 i 1858. La publicació, constitueix una aportació formidable a la història de la fortalesa cardonina. Es tracta d'un total de 114 plànols que permetran aprofundir en el coneixement de l'origen, l'evolució de les estructures arquitectòniques, els elements defensius més rellevants i l'estructura i posició geogràfica estratègica des del punt de vista militar. Una gran obra impulsada per l’anterior Ajuntament de Cardona que constitueix una posada en valor del castell que millor simplifica la història del nostre país. Conèixer la història de Cardona és conèixer la història de Catalunya, i els bagencs tenim la immensa sort de tenir-ho a la comarca.
El segon llibre narra la què fou la darrera victòria militar d'un exèrcit de Catalunya. La batalla de Talamanca fou un combat de la Guerra de Successió que tingué lloc a l'actual municipi de Talamanca, els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre l'exèrcit del Principat de Catalunya i el Reial exèrcit de Felip V. L’exèrcit català comandat pel Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, que comandava les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona va aconseguir la victòria sobre les tropes borbòniques i la retirada d'aquestes fins a Sabadell. Després d’aquesta batalla guanyada, decidiren anar en auxili dels defensors de Barcelona, trencant el setge, però com bé sabem, no ho aconseguiren. Aquest any passat l’Ajuntament de Talamanca ha alçat un monument a tocar del Castell, que rememora aquella batalla i que homenatja aquells homes que van defensar les nostres llibertats. Visitar el Castell, el monument i el poble de Talamanca es converteix en un privilegi.
Un dels catalans que lluitava a Barcelona, era Rafael Casanova, Conseller en Cap (1713-1714) del Consell de Cent, que va liderar la resistència dels barcelonins. La seva casa natal a Moià és la casa museu que fa molts anys que rep moltíssims visitants.
Aquestes dos lectures només són una prova de la gran importància que té la nostra comarca en la història de la nostra nació, però tenim molts més elements dignes a destacar. Per exemple, el Monestir de Sant Benet de Bages, tan conegut perquè avui en dia constitueix un dels principals atractius turístics de la nostra comarca. És una abadia benedictina fundada pels voltants de l’any 960 i és contemporània a la marca hispànica. O bé que la nostra comarca està plena de colònies tèxtils a tocar del Llobregat i el Cardener. Ara l’equipament del CAT Sallent que està dedicat a la industrialització i a l'obrerisme català, promociona el turisme industrial en el nostre territori.
Per últim no podem oblidar que a la nostra capital, a Manresa, a l'any 1892 al Saló de Plens s'hi aprovaren les cèlebres Bases de Manresa: primera formulació constitucional del catalanisme polític.
Els exemples de la vinculació del nostre territori amb la història de Catalunya són constants, i ara no acabaríem amb la llista d’exemples, però m’agradaria que com a bagencs i bagenques fóssim capaços d’utilitzar aquest immens llegat per explotar-lo i atreure tot el turisme possible, a més de remarcar que el Bages per la nostra història, el nostre dinamisme i la nostra situació geogràfica (al bell mig de Catalunya) siguem referents del catalanisme actual.
divendres, 19 d’agost del 2011
Escoles de música, llars d´infants i consultoris mèdics
Aquests dies es nota que els ajuntaments de la comarca estan fent uns grans esforços per quadrar els seus números, de la mateixa manera que ho fa la Generalitat. El Parlament va aprovar el pressupost de la Generalitat per a aquest any 2011, i em faig meves les paraules del conseller Mas Colell en la seva intervenció en el ple: "Us ho reconec: aquests no són els pressupostos ideals que un nou govern voldria presentar. Però tenen una gran i decisiva virtut: són els Pressupostos que Catalunya ara necessita per a la seva recuperació econòmica i per sortir de la crisi entre els països enfortits".
Per a mi aquests tampoc no són els pressupostos desitjats, i a sobre són uns pressupostos que de retruc també influeixen en els números dels ajuntaments, si bé que arribats en aquest punt m'agradaria fer unes petites consideracions. Desmenteixo que la subvenció a les escoles de música es redueixi del 50%. El departament d'Ensenyament arribarà al 77% de la subvenció de les escoles de música, o sigui 460 euros/alumne a les escoles de música. Desmenteixo que la subvenció a les llars d'infants es redueixi de més del 20%. En aquest cas el departament mantindrà la subvenció fins al 89% atès el caràcter social d'aquest servei, o sigui, fins a 1.600 euros/alumne. El pressupost de la Generalitat del 2011 no estava aprovat en iniciar els tràmits de comunicació de les subvencions, i el mateix departament va comunicar als ajuntaments el primer pagament de 1.300 euros per a les llars d'infants i de 300 euros en el cas de les escoles de música (fet que potser ha pogut provocar alguna confusió en algun ajuntament), però a aquestes quantitats s'hi ha de sumar els 300 euros més per les llars d'infants i de 160 euros més per a les escoles de música amb el pressupost definitiu de la Generalitat aprovat, fet que com he dit ja s'ha produït.
Cal remarcar que així ho va tractar el departament d'Ensenyament amb els representants de les corporacions locals, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, a través de la comissió mixta departament d'Ensenyament i Entitats Municipalistes.
Per tant, el departament preveu atorgar una subvenció per alumne de 1.600 euros a les corporacions locals en llars d'infants i de 460 euros per alumne en el cas de les escoles de música. O sigui, que la reducció en relació amb l'exercici del 2010 no seria del 50% sinó del 23% en les escoles de música i de l'11% en el cas de les llars d'infants. Ja he dit que aquesta reducció no és la desitjada, però les xifres s'han de dir amb exactitud i no confondre a la ciutadania. Un altre tema d'actualitat a la nostra comarca són les guàrdies nocturnes i de cap de setmana en els consultoris mèdics dels pobles veiem com també la Generalitat està reestructurant aspectes, és l'anomenada Atenció Continuada i d'Urgències de base Territorial (ACUT).
Aquests canvis ja els havia impulsat i començat a aplicar en diferents pobles l'anterior govern tripartit de la Generalitat al·legant en aquells moments que era una millora del servei. Davant d'aquell fet, des de Convergència i Unió ja es va impulsar l'aprovació d'una moció en diferents ajuntaments de la comarca i en el Consell Comarcal del Bages el mes de juliol del 2009, on es demanava que la implantació de l'ACUT no es posés en marxa fins després d'un període de temps raonable en què tots els municipis afectats i els professionals dels Equips d'Atenció Primària hagin estat informats del Pla Funcional de desplegament de l'ACUT, i que no s'acceptés cap mesura que signifiqués la pèrdua de qualitat en l'atenció sanitària urgent adquirida. El departament de Sanitat de la Generalitat entenc que així ho ha d'aplicar, no obstant això, ara s'està veient que l'ACUT també es va començar aplicant per motius econòmics.
Per a mi aquests tampoc no són els pressupostos desitjats, i a sobre són uns pressupostos que de retruc també influeixen en els números dels ajuntaments, si bé que arribats en aquest punt m'agradaria fer unes petites consideracions. Desmenteixo que la subvenció a les escoles de música es redueixi del 50%. El departament d'Ensenyament arribarà al 77% de la subvenció de les escoles de música, o sigui 460 euros/alumne a les escoles de música. Desmenteixo que la subvenció a les llars d'infants es redueixi de més del 20%. En aquest cas el departament mantindrà la subvenció fins al 89% atès el caràcter social d'aquest servei, o sigui, fins a 1.600 euros/alumne. El pressupost de la Generalitat del 2011 no estava aprovat en iniciar els tràmits de comunicació de les subvencions, i el mateix departament va comunicar als ajuntaments el primer pagament de 1.300 euros per a les llars d'infants i de 300 euros en el cas de les escoles de música (fet que potser ha pogut provocar alguna confusió en algun ajuntament), però a aquestes quantitats s'hi ha de sumar els 300 euros més per les llars d'infants i de 160 euros més per a les escoles de música amb el pressupost definitiu de la Generalitat aprovat, fet que com he dit ja s'ha produït.
Cal remarcar que així ho va tractar el departament d'Ensenyament amb els representants de les corporacions locals, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, a través de la comissió mixta departament d'Ensenyament i Entitats Municipalistes.
Per tant, el departament preveu atorgar una subvenció per alumne de 1.600 euros a les corporacions locals en llars d'infants i de 460 euros per alumne en el cas de les escoles de música. O sigui, que la reducció en relació amb l'exercici del 2010 no seria del 50% sinó del 23% en les escoles de música i de l'11% en el cas de les llars d'infants. Ja he dit que aquesta reducció no és la desitjada, però les xifres s'han de dir amb exactitud i no confondre a la ciutadania. Un altre tema d'actualitat a la nostra comarca són les guàrdies nocturnes i de cap de setmana en els consultoris mèdics dels pobles veiem com també la Generalitat està reestructurant aspectes, és l'anomenada Atenció Continuada i d'Urgències de base Territorial (ACUT).
Aquests canvis ja els havia impulsat i començat a aplicar en diferents pobles l'anterior govern tripartit de la Generalitat al·legant en aquells moments que era una millora del servei. Davant d'aquell fet, des de Convergència i Unió ja es va impulsar l'aprovació d'una moció en diferents ajuntaments de la comarca i en el Consell Comarcal del Bages el mes de juliol del 2009, on es demanava que la implantació de l'ACUT no es posés en marxa fins després d'un període de temps raonable en què tots els municipis afectats i els professionals dels Equips d'Atenció Primària hagin estat informats del Pla Funcional de desplegament de l'ACUT, i que no s'acceptés cap mesura que signifiqués la pèrdua de qualitat en l'atenció sanitària urgent adquirida. El departament de Sanitat de la Generalitat entenc que així ho ha d'aplicar, no obstant això, ara s'està veient que l'ACUT també es va començar aplicant per motius econòmics.
dilluns, 1 d’agost del 2011
Llei Òmnibus
El dimecres dia 20 de juliol, el Parlament ha aprovat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a aquest any, i en el mateix ple del Parlament s'han aprovat inicialment tres lleis que són conegudes com a Llei Òmnibus. Tenint l'honor de ser el diputat que va intervenir en el ple per defensar una d'aquestes lleis, concretament la llei de simplificació i millora, avui escric per refermar-me en les meves paraules, crec sincerament que la Llei Òmnibus provocarà un canvi profund en l'administració, i uns canvis necessaris per estimular l'activitat empresarial. Tots els articles tenen el mateix objectiu, fer més simple i més fàcil l'activitat econòmica per ajudar, des del sector públic, a crear ocupació.
I és que hem de recordar que en el discurs d'investidura del President Mas, ell deia: "(...) no s'entendria que des de la política es prediquin reformes per a tots els sectors, excepte per a aquell sobre el qual som directament responsables. Govern i Parlament han d'assumir que no poden defugir fer front a la gran reforma pendent, la de l'administració i la de la funció pública, tot i les limitacions que encara tenim a nivell de marc legal. La reforma que els proposo s'ha de fer comptant amb els actius interns de la mateixa administració: un gran nombre de professionals d'alta qualificació i un know-how acumulat que hem de saber aprofitar. L'objectiu que perseguim és una administració amb bona capacitat de resposta, tràmits més senzills i menys burocràcia. He parlat sovint d'una triple "a", que ha de caracteritzar el funcionament de les administracions: austeritat, aprimament i agili- tat (...)".
Això és el que deia el President Mas i això és el full de ruta que Convergència i Unió s'ha marcat en els propers anys, i per això l'esperit de la llei és la simplificació administrativa que comprèn totes les modificacions legals que tenen l'objectiu de reduir els tràmits innecessaris, facilitant l'activitat dels empresaris, eliminant autoritzacions, suprimint registres no imprescindibles així com altres càrregues, i eliminant determinats aspectes reguladors que, a més de no ser conseqüents amb el model de simplificació que s'adopta, afegeixen un plus de complexitat o confusió per als destinataris últims de les normes.
Per tant, crec fermament que la Llei Òmnibus serà un gran pas endavant en aquest sentit, el país ho demana a crits.
I és que hem de recordar que en el discurs d'investidura del President Mas, ell deia: "(...) no s'entendria que des de la política es prediquin reformes per a tots els sectors, excepte per a aquell sobre el qual som directament responsables. Govern i Parlament han d'assumir que no poden defugir fer front a la gran reforma pendent, la de l'administració i la de la funció pública, tot i les limitacions que encara tenim a nivell de marc legal. La reforma que els proposo s'ha de fer comptant amb els actius interns de la mateixa administració: un gran nombre de professionals d'alta qualificació i un know-how acumulat que hem de saber aprofitar. L'objectiu que perseguim és una administració amb bona capacitat de resposta, tràmits més senzills i menys burocràcia. He parlat sovint d'una triple "a", que ha de caracteritzar el funcionament de les administracions: austeritat, aprimament i agili- tat (...)".
Això és el que deia el President Mas i això és el full de ruta que Convergència i Unió s'ha marcat en els propers anys, i per això l'esperit de la llei és la simplificació administrativa que comprèn totes les modificacions legals que tenen l'objectiu de reduir els tràmits innecessaris, facilitant l'activitat dels empresaris, eliminant autoritzacions, suprimint registres no imprescindibles així com altres càrregues, i eliminant determinats aspectes reguladors que, a més de no ser conseqüents amb el model de simplificació que s'adopta, afegeixen un plus de complexitat o confusió per als destinataris últims de les normes.
Per tant, crec fermament que la Llei Òmnibus serà un gran pas endavant en aquest sentit, el país ho demana a crits.
diumenge, 17 de juliol del 2011
La Sindicatura de Comptes ajuda
Tinc l’honor de ser diputat al Parlament de Catalunya i formar part de la Comissió de la Sindicatura de Comptes. I en la última comissió es va posar sobre la taula i es va debatre un informe de fiscalització de l’Ajuntament de Cunit, on es constataven els problemes i irregularitats en la gestió del citat ajuntament en els anys 2007 i 2008, fet que provoca que actualment l’Ajuntament tingui dificultats per tirar endavant.
És molt important que en la política, es facin les coses bé, començant des dels ajuntaments, i per tant, m’entristeixo quan es constata que a l’ajuntament de Cunit no ha estat així. Quan es detecten tantes irregularitats en la gestió d’un municipi, aquest fet deixa de ser un problema de govern o oposició, sinó que es converteix en un problema de poble, en un problema de municipi, i per aquest motiu diferents partits de Cunit (entre ells el què jo represento en aquest parlament, CiU) van posar-ho en coneixement a la Sindicatura de Comptes, que va realitzar un informe brillant on realitza un diagnòstic dels fets i les actuacions portades a terme i el perquè de l’alarmant situació, però al mateix temps apunta diferents solucions perquè l’actual govern del municipi pugui sortir de la delicada situació. I aquesta feina la Sindicatura de Comptes l’ha feta i molt bé.
I és que encara ens trobem que ajuntaments com aquest no tenien el personal qualificat per portar a terme la gestió correcta, però també encara ens trobem amb polítics al capdavant dels ajuntaments que no són conscients que la gestió d’un ajuntament és delicada i que necessiten persones qualificades i un assessorament correcte. Això no és cap joc, i en aquests moments, tothom n’hauria de ser conscient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)