Catalans emprenedors

Fa pocs dies vaig visitar una empresa que té un nom complicat, “Cohitech”. Una empresa formada per un emprenedor que ha sabut crear al seu voltant un equip humà i professional amb un ADN propi i il·lustrador del que significa l’emprenedoria catalana.

S’ha implantat en un municipi que sempre ha vetllat per la seva activitat empresarial, Balsareny. I a partir d’aquí, al voltant d’una idea ha aconseguit crear i fabricar un producte únic, que li està comportant una ràpida comercialització internacional, exportant amb molt poc temps a més de vint països.

La seva raó de ser es fonamenta en ser una empresa especialitzada en el sector de la salut femenina, desenvolupant un avançat procés productiu i un gran coneixement del cotó que ha fet que hagi adquirit una tecnologia pròpia, inventant màquines i aconseguint tot una gamma de productes que els estan permetent ser referència en el sector. Actualment l’empresa està arribant als vint treballadors, i si no hi ha cap contratemps, es poden crear sostingudament més llocs de treball.

Han situat de cop i volta la seva empresa en el món, demostrant que l’enginy i la voluntat creativa dels catalans és un fet que encara existeix. L’exemple de Cohitech ens fa tenir clar que sortirem del sotrac en què ens trobem amb la recepta que fan servir ells: esforç, treball, sacrifici, visió, creativitat i, sobretot, internacionalització.

És per tot ells que necessitem una administració àgil, ràpida i còmplice d’aquests projectes que creen tanta riquesa en el territori.

Per últim, tan sols afegir que el millor de l’empresa és que el seu exemple d’emprenedoria catalana està escampada arreu de Catalunya. Una emprenedoria que hem de protegir tots plegats, i que el govern de la Generalitat n'està conscienciat, i per això, vol instar una llei específica per ells que es portarà a tramitació parlamentària ben aviat i que ha de permetre que qui es llanci amb un projecte pugui tenir una administració que els ajudi, que no els aturi, i que se senti orgullosa de la gent que mou el país.

Un resum del meu primer any com a diputat al Parlament

Ha estat un any dur pel grup de Convergència i Unió en el Parlament de Catalunya, però la duresa no ens fa perdre l’objectiu que perseguim des del primer dia d’aquesta legislatura sense parar; Treure Catalunya de l’atzucac  a on es troba, tan econòmicament com nacionalment.

El President Mas va ser investit únicament amb els vots favorables de Convergència i Unió i amb l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya, i amb els vots contraris de tots els altres partits. I en aquest primer any el President es va marcar com a objectius clars dos plans de xoc que s’han aconseguit tirar endavant.

El primer, aprovar el pressupost del 2011 i el 2012. Han estat dos pressupostos austers i que tenen com a principal objectiu reconduir la delicada situació que travessen les finances de la Generalitat. Aquests no són els pressupostos que el Govern i CiU hagués volgut presentar, però són els que el país necessita per reduir els nivells insostenibles de deute que s’ha anat acumulant durant els darrers anys i sanejar l’economia per sortir reforçats de la crisi econòmica. Uns pressupostos que en el què les polítiques socials guanyen pes respecte del Pressupost 2010. Tant el 2011 com el 2012 més de 70% es destinen a recursos pels  departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família. Aquests dos pressupostos que s’han conegut com els de les retallades han estat aprovats amb l’abstenció del Partit Popular de Catalunya.

Els ajustos o “retallades” no han estat gens agradables per la ciutadania i menys pel govern que les ha de presentar i defensar, però l’alt deute i la baixada d’ingressos han fet que no hi hagués alternativa. Bé, l’alternativa si que hi és, es podria haver optat per continuar endeutant-nos com fan països de la resta del món, però dins la Unió Europea i complint els paràmetres del deute que venen marcats per Europa, fa que no hi hagi alternativa per aquests pressupostos i per la política econòmica del Govern.

El segon pla de xoc; Canviar la mentalitat de l’administració pública catalana. Volem i som conscients que s’ha de simplificar i racionalitzar l’administració, i també que no podíem perdre temps perquè els ciutadans i sobretot les empreses necessiten reformes ràpides a l’administració per fer-la més austera i sobretot més àgil. Per això van néixer les lleis òmnibus que han acabat sent cinc lleis tramitades en el Parlament que cada una d’elles modifica moltes lleis, i que són un primer pla de shock per reformar l’administració. Es simplifiquen procediments i tràmits, i s’eliminen organismes públics. Aquesta gran reforma s’ha fet amb aquest primer any de legislatura, i és l’inici del veritable canvi i reforma que necessita l’administració. Aquestes cinc grans lleis van ser aprovades amb el suport puntual per cada reforma de diferents partits. Per exemple en una llei ens podem trobar que va ser aprovada la tercera part dels articles amb el vot favorable d’Esquerra, d’altres articles amb el vot favorable del Partit Popular, i d’altres amb el Partit Socialista. Fins i tot alguns articles amb Iniciativa.

Nacionalment, la proposta del pacte fiscal uneix a tots els catalans i catalanes, i per això el President Mas amb el màxim suport de la societat civil planteja i plantejarà amb més força davant el Govern de Rajoy el concert econòmic, entenent que la proposta que sortirà de Catalunya ha de ser clara, nítida i poc interpretable i negociable, el Parlament ha treballat bé el pacte fiscal que es plantejarà i la resposta de Madrid haurà de ser positiva o negativa.

Sóc d’aquells que pensa que el Partit Popular no li serà fàcil esgrimir arguments per negar el pacte fiscal a Catalunya, i no obstant, si la negativa és un fet, durant l’estiu i tardor d’aquest mateix any el President Mas i Catalunya haurà de respondre amb fermesa. I n’estic segur que ho farem, tan el Govern català, com Convergència i Unió com tots els altres partits polítics catalans. 

Ha estat un any intens però això només ha fet que començar, venen anys complicats per endavant, i no podem fallar. Cal donar respostes, i malgrat que costin, les hem de trobar. Si no és així, tota la feinada no haurà valgut la pena.

Una situació dramàtica

La travessia pel desert va ser dura, però creieu-me quan us dic que la quimera de dirigir un país econòmicament malmès com el nostre, és d'una complexitat inhòspita. Com deia Martí i Pol, "tenim a penes el que tenim i prou". I no seria lògic, ni coherent, ni honest per part dels que estem al servei del país, intentar maquillar unes xifres, una realitat, que dia rere dia cau pel seu propi pes. Per això, el pressupost per aquest 2012, toca altra vegada que sigui un pressupost real, poc agradable si ho voleu, lluny de generositats i abundàncies, avui, gairebé utòpiques.

Quin sentit de responsabilitat tindria un govern que ens posés sobre la taula un pressupost popularment satisfactori però que a la llarga ens condemnés a una situació encara més caòtica de la que estem vivint? I això tan simple però al mateix temps tan fàcilment incomprensible, és el que ens esmercem a fer entendre, des de la més absoluta sinceritat i transparència. Per aquest motiu, és realment d'agrair quan topes amb ajuntaments i altres ens, amb l'empatia necessària, fent-se corresponsables de les decisions i accions a emprendre per part de la Generalitat, sovint difícils però també valentes, prioritzant enormement les necessitats dels ciutadans. L'Ajuntament de Manresa n'és un gran exemple.

I és que si ens endinsem en els comptes de la Generalitat, ens adonarem que no és exagerat qualificar la situació com a dramàtica. És angoixant veure que el Govern de la Generalitat encara ha de fer front a més de 440 milions d’euros en pagaments d’inversions del Govern Tripartit a la comarca del Bages. Per una banda, la Generalitat té pendents de pagaments 6,1 M€ d’inversions realitzades a la comarca que van ser costejades amb mètodes de finançament diferits, com ara el mètode alemany. Malgrat tot, durant el 2011 el Govern ja ha aconseguit tornar gairebé 2,7 M€ pendents per aquest concepte. Per altra banda, pel que fa a inversions en infraestructures i equipaments del sector públic, els quals s’han fet mitjançant concessions, drets de superfície i altres tipus de finançament diferits, la Generalitat té en aquests moments pendents de pagament 421,0 M€. Val a dir que en l’últim any ja s'han tornat 11 M€ corresponents a la nostra comarca.

A grosso modo, aquest any les inversions al Bages són aproximadament de 22 M€, o sigui, només un 5% de la quantitat que es deu. D’aquests 22 M€ que es destinen aquest any,  el 50% de les inversions van per inversions a ensenyament i el 20% en inversions de salut.

Dit això, ara el que cal és prendre mesures si volem que Catalunya i el Bages no s'hipotequin encara més i no caure en un espiral de deutes del qual ja no vegem la sortida. Cal fer-ho pel país, per nosaltres i, sobretot, per les generacions futures; doncs no podem permetre que la nostra herència siguin els plats trencats d'un present que encara està a les nostres mans.