Optimisme per l’Ajuntament de Manresa

Dèficit, deute, crisis... Paraules que contínuament ressonen dins del nostre cap, perquè les hem sentit i pronunciat tant en els darrers mesos que ja formen part de la nostra quotidianitat. El consistori manresà no se n’escapa, ans el contrari: és un exemple del tot il·lustratiu de què signifiquen aquests mots. I és que qui dia passa any empeny (i perpetua el seu infern), diuen. De manera que, si em permeteu l’expressió, la bola s’ha anat fent cada vegada més i més gran. Les xifres evidencien la mala situació de l’Ajuntament de Manresa.

Tanmateix, crec que és el moment de deixar de mirar enrere, ancorats en qui va fer què; ja no és el moment d’assenyalar culpables ni de fer una oposició que ens porti a la crispació, ni de caure en la crítica de la destrucció, quan el que volem i busquem és la reconstrucció. Ara toca preguntar-nos, doncs: com es remunta de nou una ciutat on les arques públiques es troben tan malmeses? Com es redreça aquesta situació financera? Com es torna a guanyar la confiança de la gent? A CiU tenim ingredients per començar a aixecar Manresa de nou: tenim projectes, idees, il·lusió, optimisme, gent amb vocació i talent, i un govern de la Generalitat conscient de la situació manresana, i en el qual ens emmirallem perquè creu en els valors com la coherència, l’austeritat i la responsabilitat, que tanta falta ens fan actualment.

Ara que estem gairebé a les portes de les eleccions municipals, és el moment de demostrar que el canvi és l’opció, igual que ho és pel país en el seu conjunt. A Manresa, per part de CiU tenim una aposta potent, amb un equip liderat per en Valentí Junyent. Anys d’experiència com a gestor, la seva proximitat amb la gent, la seva senzillesa però a la vegada el seu rigor, l’avalen com a un gran candidat a l’alcaldia. I si guanyem l’alcaldia, tindrem la complicitat mútua del govern de la Generalitat, evitant confrontacions, passar-se la pilota quan les coses van maldades, i totes aquestes actituds que desgasten tant a la societat civil i sovint porten a la desafecció política. Junts, ens farem partícips dels fracassos i èxits assolits, dels encerts i també dels errors.

Treballar dur i seriosament, però des de la humilitat: aquest és el nostre lema. Tal com apuntava el president Mas, nosaltres ens afegim al fet que ens “sentim servidors, i no salvadors”, en el nostre cas, de Manresa. De miracles no en sabem fer, ni tenim pocions màgiques que solucionin tots els desgavells d’un dia per l’altre, però mirant-ho bé, si existissin, la cultura de l’esforç tampoc tindria massa sentit. Tinc la certesa, doncs,  que farem tot el que estigui a les nostres mans, i no perdo l’esperança de que mica en mica ho aconseguirem, com ho aconseguirà també el govern de la Generalitat.  Ara més que mai cal que els pobles i ciutats ens contagiem d’aquest esperit, de reafirmar-nos en el “tot està per fer i tot és possible.” Aquesta és la nostra fita, i estic convençut que així serà.

I ara què?

Una militant em va preguntar la nit del 28 de novembre, la nit de les eleccions: "David, estàs content?". I jo li vaig respondre: "Sí, estic molt content, però..."

Estava content per molts motius: l’Artur Mas finalment tindria l’oportunitat de ser el president de Catalunya, Convergència i Unió havia tornat a guanyar per novena vegada consecutiva les eleccions nacionals, la ciutadania havia anat a votar més que a les últimes eleccions, CiU havia guanyat aclaparadorament als 35 municipis del Bages i aquesta comarca tornaria a tenir un diputat de CiU després de molts anys. I, a sobre, aquest diputat seria jo mateix. Què més podia demanar aquella nit? Doncs des d’aquella nit que hi ha una pregunta que em ronda contínuament pel cap: I ara què?

Des de Convergència-Bages, i jo com a diputat de CiU, lluitarem pel que creiem i hi deixarem la pell per no decebre ningú. Si assolim els objectius o no, dependrà de múltiples judicis, però l’únic que podem fer i que ja estem fent des de la nit del 28 de novembre és treballar com mai per fer-nos dignes dipositaris de la confiança de tanta i tanta gent.

Durant aquest mes de desembre, en les intervencions al Ple d’investidura del Parlament i a la presa de possessió al Palau de la Generalitat, el nou president de Catalunya ha situat la crisi econòmica en l’eix de l’acció política, sense deixar de banda el debat sobre la nostra nació i del nostre futur com a país, deixant clar que el nou Govern aposta pel dret a decidir sense cap més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya.

El president Mas ha pres decisions importants. El nou Govern, com ja sabem, no tindrà tantes conselleries i s'ha disminuït considerablement els càrrecs de confiança. Aquests eren compromisos de la campanya electoral que Artur Mas ha executat de manera immediata. Molts dels nous consellers són independents i fins i tot el conseller de Cultura ho havia estat amb el primer govern tripartit. Són decisions valentes preses des d’un lideratge fort, el lideratge que li mancava al nostre país.

Estem al principi d’aquesta legislatura difícil, i des del Bages i la Catalunya Central hi serem, al Parlament de Catalunya, on CiU hi té un diputat de la comarca del Bages, dos diputats d’Osona, una diputada del Berguedà, una diputada de l’Anoia, una diputada del Solsonès i una diputada d’Olesa de Montserrat. Però no només al Parlament. Al Govern també hi serem presents i la veu del nostre territori hi arribà clara i nítida.

Per estar a l’alçada no n’hi haurà prou amb treballar molt, sinó que ens caldrà tenir la complicitat de molta gent i de molts sectors de la societat civil manresana i bagenca. Els diputats i el govern d’Artur Mas demanem ajuda i volem ser ajudats. Ajudats sobretot per part de persones de la nostra societat que poden posar el seu talent i la seva experiència al servei de grans objectius de país. El president Mas ja ho va dir en el discurs del ple d’investidura: “Un deure moral. Tothom qui tingui un determinat talent, una qualitat específica, una experiència acumulada, pot posar-lo al servei del país. No és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun  de nosaltres per Catalunya."

La gent de Convergència i Unió del Bages té un compromís de futur ben clar: ajudar a construir una Catalunya millor amb l’Artur Mas, però des d’un ferm compromís amb el nostre territori, amb la nostra comarca, i buscant la complicitat de la societat bagenca. Aquest és el nostre compromís.