Cal votar immediatament al Moianès

Després que el Govern de la Generalitat proposés la primera quinzena de febrer per portar a terme el procés participatiu per demanar l’opinió als deu pobles del Moianès, ara sembla que els dubtes sorgits per part dels Alcaldes sobre el procés ha comportat que es posposés aquest procés que ha de ser semblant el què ens va permetre votar el passat 9 de novembre.

Des del meu punt de vista, urgeix que aquests dubtes quedin resolts i s’ efectuï de forma immediata aquestes consultes als deu municipis perquè els ciutadans opinin si volen esdevenir comarca. Per això en el Parlament de Catalunya aprovarem en els propers dies una disposició normativa en què s’estableix que la consulta haurà de ser abans del 30 de març d’aquest any, un acord arribat entre CiU i ERC.

No es pot allargar aquesta qüestió, i el resultat favorable a la creació de la comarca si aquest és el cas, permetrà que el Govern adopti la decisió definitiva d’aprovar l’avantprojecte de llei i que aquest sigui aprovat al Parlament de Catalunya.

A la meva manera de veure-ho, entenc que la decisió de cada municipi ha de ser vinculant políticament pels seus representants, i per tant, si la voluntat d’alguns municipis és el no formar part d’aquesta nova comarca, entenc que ha de sortir del projecte i aquest ha de ser modificat d’acord a la voluntat de cada un dels municipis. Cal fer una valoració política coherent a l’opinió dels ciutadans de cada municipi, només d’aquesta manera es crearà un nou Consell Comarcal i una nova comarca que tingui la legitimitat necessària, en cas contrari no seria actuar d’acord amb el dret de decidir i el dret a participar en les decisions per part de la ciutadania.

Per altra banda, espero que el Consorci del Moianès vagi funcionant fins que no es creï la comarca, i a través d’aquest escrit vull destacar la predisposició de la Generalitat i la Diputació de Barcelona per adscriure aquest Consorci en la Diputació, i perquè d’aquesta manera aquesta bona tasca que ha fet fins l’actualitat es pugui continuar, i que sigui l’òrgan que presta els serveis supramunicipals pels deu municipis que en formen part. Ja ho he dit vàries vegades la forma de funcionar el Consorci, basat amb un bon equip tècnic i la voluntat política dels alcaldes crec que ha de servir de model per visualitzar com han de funcionar els consells comarcals en el futur.

La llei de transparència

Fa pocs dies el Parlament ha aprovat la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que entrarà en vigor d’aquí sis mesos. El seu títol és un bon resum dels objectius que ambiciosament es pretenen abastar, i que posa al país en posició igualitària respecte altres països europeus avançats en qualitat democràtica.

Per això, com a diputat faig una gran valoració que al Parlament hagi aprovat una llei d’aquestes característiques, i una llei que regula moltes coses que la ciutadania demanava i que posa a l’abast les eines necessàries perquè el ciutadà tingui ple coneixement de la gestió de “la cosa pública”, facilitant-ne també la seva participació. Una llei que pretén trencar barreres i opacitats, fent la vida del que es coneix com l’administrat, és a dir, tota persona que té un vincle amb l’Administració, més simple, més àgil i prestant-li més informació.

La nova normativa presenta diversos punts claus d’especial transcendència, com per exemple, la qüestió del silenci positiu. Ara, quan l’Administració no dóna resposta a les peticions o instàncies del ciutadà, en gairebé tots els casos el silenci és negatiu, i per tant, l’Administració en desestima la sol·licitud. Amb la llei de transparència, l’Administració haurà de respondre en menys d’un mes, i a diferència d’ara, si no ho fa, la contestació s’interpretarà com un “sí”. Així, s’obliga a donar respostes a l’administrat.

Per primera vegada també, quedaran regulats els lobis o grups d’interès, per tal de normalitzar-ne les relacions vers l’Administració, emparant-se a que “és una realitat que no es pot evitar”. S’estableix un codi de conducta que han de seguir, de manera que tota activitat que desenvolupin no surti del marc legal.

Una altra de les novetats, i sempre dins la llei de protecció de dades, és la publicació dels salaris de tots els treballadors públics, així com les dietes i indemnitzacions que els hi correspon cobrar, agrupades per nivells de funcionariat. Pel que fa als membres del Govern i alts càrrecs, se’n podran conèixer les activitats i els béns també. Tots els contractes i concursos públics constaran publicats detalladament, a més de fer-se públiques les dades del que costen les campanyes de publicitat institucional en cadascun dels mitjans.

I com es garanteix el compliment d’aquesta llei? Doncs creant dos organismes perquè ho vetllin: el Portal de Transparència i la Comissió de Garantia del Dret a l’Accés a la Informació Pública. El primer és una web que té com utilitat ser la via d’accés al Registre de convenis i contractes de la Generalitat, a part d’incloure links sobre transparència d’altres ajuntaments. La Comissió és un òrgan totalment independent i actuarà com a mediador de conflictes entre ambdues parts, ciutadà i Administració. Serà l’òrgan que gestionarà les reclamacions de totes aquelles persones que hagin obtingut negatives per part de l’Administració.