La importància del Consell d'Alcaldes

La Llei d'Organització Comarcal de Catalunya estableix que el consell d'alcaldes és un organisme integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca perquè informi el Consell Comarcal de les propostes que siguin d'interès per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovació del ple del Consell Comarcal. La llei estableix que el Consell d'Alcaldes ha d'emetre prèviament un informe sobre diferents qüestions, entre les quals l'aprovació del programa d'actuació comarcal, l'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances, els acords sobre la creació i l'establiment dels serveis comarcals, i d'altres temes que venen relacionats amb el Bages.

Per tant, el Consell d'Alcaldes és un òrgan important, on tots els 35 alcaldes haurien de trobar un marc idoni per expressar les seves inquietuds i preocupacions, un òrgan que hauria de servir per dirigir i liderar el Bages, doncs sóc partidari que els principals actors polítics de la comarca són els alcaldes i alcaldesses dels municipis i són els que tenen la força per aplicar mesures que es decideixin a nivell comarcal. Sense la complicitat dels alcaldes i alcaldesses, el Bages no avançarà conjuntament.

Estem davant un òrgan que hauria de ser operatiu i que tots els alcaldes, els de CiU, els d'ERC, els del PSC, el de la CUP i els quatre independents s'hi haurien de trobar còmodes per intercanviar idees i fer propostes conjuntes representant el territori.

Constato amb preocupació que fa anys que això no és així, o que no es percep així per part de la ciutadania i per part dels alcaldes, i aquest fet ve motivat perquè es té la sensació que és un òrgan més dins l'estructura comarcal, al costat del Consell Comarcal, al costat dels múltiples consorcis i mancomunitats comarcals. És més, aquests dies constato que molta gent del carrer desconeixia dit òrgan.

M'agradaria que això no fos així, que el Consell d'Alcaldes fos un òrgan on els alcaldes i alcaldesses manifestin les seves idees i s'acordin actuacions conjuntes. Per aquest motiu el meu partit creu que s'ha de reformular la manera de funcionar i estructurar el citat consell, i també creu que la persona que ha de liderar els alcaldes de la comarca sigui un alcalde de consens triat entre els trenta-cinc alcaldes, independentment del partit que sigui aquest.

S'ha de tenir en compte que la majoria d'alcaldes de la comarca, 15 de CiU i 4 alcaldes independents, en total 19 dels 35, no es troben dins el govern del Consell Comarcal que actualment està format pel tripartit, i per tant, d'alguna manera aquesta majoria d'alcaldes entre ells els de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada han de poder intervenir en les decisions comarcals, i el Consell d'Alcaldes és un marc idoni per fer-ho.

És el moment que el Bages siguem pioners amb la manera de funcionar del consell d'alcaldes, ja que en cas contrari i si es continua amb la mateixa dinàmica considero que aquest és un òrgan poc necessari i prescindible. Entenc que és urgent que la comarca tingui la complicitat dels seus trenta-cinc alcaldes.

Lectures i turisme al Bages catalanista

A l’estiu és un bon moment per llegir, i aquests dies m’acabo de llegir dos llibres que m’han regalat amics. El primer és un llibre per consultar que s’anomena “Cartografia de Cardona”, i el segon s’anomena “La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714).

La cartografia del castell de Cardona, és un llibre que recull tots els mapes del castell de Cardona que es coneixen entre els anys 1717 i 1858. La publicació, constitueix una aportació formidable a la història de la fortalesa cardonina. Es tracta d'un total de 114 plànols que permetran aprofundir en el coneixement de l'origen, l'evolució de les estructures arquitectòniques, els elements defensius més rellevants i l'estructura i posició geogràfica estratègica des del punt de vista militar. Una gran obra impulsada per l’anterior Ajuntament de Cardona que constitueix una posada en valor del castell que millor simplifica la història del nostre país. Conèixer la història de Cardona és conèixer la història de Catalunya, i els bagencs tenim la immensa sort de tenir-ho a la comarca.

El segon llibre narra la què fou la darrera victòria militar d'un exèrcit de Catalunya. La batalla de Talamanca fou un combat de la Guerra de Successió que tingué lloc a l'actual municipi de Talamanca, els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre l'exèrcit del Principat de Catalunya i el Reial exèrcit de Felip V. L’exèrcit català comandat pel Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal, que comandava les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona va aconseguir la victòria sobre les tropes borbòniques i la retirada d'aquestes fins a Sabadell. Després d’aquesta batalla guanyada, decidiren anar en auxili dels defensors de Barcelona, trencant el setge, però com bé sabem, no ho aconseguiren. Aquest any passat l’Ajuntament de Talamanca ha alçat un monument a tocar del Castell, que rememora aquella batalla i que homenatja aquells homes que van defensar les nostres llibertats. Visitar el Castell, el monument i el poble de Talamanca es converteix en un privilegi.

Un dels catalans que lluitava a Barcelona, era Rafael Casanova, Conseller en Cap (1713-1714) del Consell de Cent, que va liderar la resistència dels barcelonins. La seva casa natal a Moià és la casa museu que fa molts anys que rep moltíssims visitants.

Aquestes dos lectures només són una prova de la gran importància que té la nostra comarca en la història de la nostra nació, però tenim molts més elements dignes a destacar. Per exemple, el Monestir de Sant Benet de Bages, tan conegut perquè avui en dia constitueix un dels principals atractius turístics de la nostra comarca. És una abadia benedictina fundada pels voltants de l’any 960 i és contemporània a la marca hispànica. O bé que la nostra comarca està plena de colònies tèxtils a tocar del Llobregat i el Cardener. Ara l’equipament del CAT Sallent que està dedicat a la industrialització i a l'obrerisme català, promociona el turisme industrial en el nostre territori.

Per últim no podem oblidar que a la nostra capital, a Manresa, a l'any 1892 al Saló de Plens s'hi aprovaren les cèlebres Bases de Manresa: primera formulació constitucional del catalanisme polític.

Els exemples de la vinculació del nostre territori amb la història de Catalunya són constants, i ara no acabaríem amb la llista d’exemples, però m’agradaria que com a bagencs i bagenques fóssim capaços d’utilitzar aquest immens llegat per explotar-lo i atreure tot el turisme possible, a més de remarcar que el Bages per la nostra història, el nostre dinamisme i la nostra situació geogràfica (al bell mig de Catalunya) siguem referents del catalanisme actual.