El dia 17 de desembre de 2010 vaig tenir l’honor de prendre possessió de l’acta de diputat al Parlament de Catalunya. I la veritat és que durant aquest mes han passat moltes coses a la institució legislativa més important del país. Primer vaig assistir a la solemnitat d’un Ple on el president Mas va realitzar el seu discurs d’investidura. Després, al ple on va ser investit president i després a un altre Ple on es va presentar el Govern.
Enmig de tot això, un diputat nou s’intenta aclimatar al Parlament. Tot és nou i tot sembla extremadament transcendent, i et fixes en totes i cadascuna de les accions que has de fer.
S’han constituït les comissions on cada diputat desenvoluparà la seva tasca. Seré el portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió a la Comissió d’Afers Institucionals. Aquesta comissió té com a principals funcions el desplegament de l'Estatut, les relacions institucionals, la participació, l’organització administrativa de l'Administració de la Generalitat, la funció pública, l’administració i govern local, l’acció comunitària i de desenvolupament local, esports, afers religiosos i el Memorial democràtic. Igualment també formaré part de la comissió de justícia, i de la sindicatura de comptes, i serà el responsable de l’àmbit del cooperativisme. No cal dir que totes aquestes tasques fan molt de respecte, i ets sents molt responsabilitzat.
Combinant aquestes funcions, tinc molt clar que encara tinc una tasca més important, la d’actuar com a diputat del Bages i, per tant, intento complir aquest objectiu fent de corretja de transmissió de les preocupacions del meu territori.
Ja m’ho imaginava, però puc dir que al Parlament de Catalunya es fa política constantment. La relació entre diputats, entre partits, amb membres del govern, és constant i, per tant, és important que gent preocupada pel Bages i pel territori hi sigui. Però tota aquesta feina només serveix si la gent del territori m’ajuda i intentem traslladar tots plegats els nostres objectius.
Després d’un mes al Parlament, la sensació que tinc és que pots ajudar a moltes persones i a tirar endavant projectes, però també tinc la sensació que per ser un bon diputat cal esmerçar moltes hores de feina, d'esforç, de responsabilitat, de diàleg i de comunicació amb tots els sectors. En definitiva, no és fàcil ser un bon diputat.
